Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Proposta Garrotxa Cultour
El Camí de Sant Jaume

CSJ
El Camí de Sant Jaume

  1. A+
  2. A-
13 Elements en aquesta proposta
Segueix el tram garrotxí del camí de Sant Jaume, tal com feien els peregrins durant segles, des de la vall d'Hostoles gaudeix de l'entorn mentre t'enfiles al Collsacabra.

Descripció

Canviar a text per a infants Cambiar a text normal
El Camí de Sant Jaume és una ruta de pelegrinatge que mena, des de diversos llocs d’Europa, cap a Santiago de Compostel•la. Fa segles que persones d’arreu fan aquest camí perquè es creu que allà hi reposen les restes de l’apòstol Sant Jaume. En aquesta ruta coneixerem la història del camí i el recorrerem per la comarca de la Garrotxa. Això ens permetrà descobrir nombrosos llocs d’interès per les poblacions per on transcorre. Sant Jaume fou un dels dotze apòstols de Jesús i es diu que va predicar per la península Ibèrica. L’any 44 va ser decapitat a Jerusalem i, segons conta la llegenda, van portar les seves restes a la fi del món. En aquell moment, creien que el món era pla i s’acabava en terres gallegues, a Finisterre, perquè Amèrica no fou descoberta fins 14 segles després. La llegenda de l’apòstol continua l’any 814, quan un pastor anomenat Pelai va veure un estel que li va indicar on hi havia el sepulcre del sant. Gràcies a això, el bisbe Teodomir el va trobar i establí que aquell sepulcre corresponia a les restes de sant Jaume. Aquest descobriment va començar a atraure persones d’arreu que anaven fins a Santiago de Compostel•la en peregrinació. Això va provocar que nasquessin una gran quantitat de rutes per arribar-hi, destacant la que, venint de França, supera els Pirineus per Roncesvalles i ressegueix el nord de la península Ibèrica. A Catalunya, el Camí de Sant Jaume que està senyalitzat comença al Port de la Selva per pujar a Sant Pere de Rodes i creuar l’Empordà fins a Girona. A partir d’aquí puja cap a Olot i, passant per Vic, se’n va a Montserrat i continua cap a Lleida. Tot i que a la Garrotxa hi ha més d’una ruta per fer el Camí de Sant Jaume, començarem per la més fàcil, popular i accessible. Comparteix recorregut amb la via verda i transcorre pel camí on hi havia les vies del tren que baixava d’Olot cap a Girona i Sant Feliu de Guíxols. És un sender on no poden circular vehicles de motor, de manera que només es pot fer a peu o en bicicleta. Entrarem a la comarca per la vall d’Hostoles i la primera població que trobarem és les Planes d’Hostoles. El camí creua el poble i continua per la vall fins a Sant Feliu de Pallerols. En aquest municipi hi ha diverses rutes que s’endinsen cap al bosc, així com nombrosos elements d’interès, com els que ens rememoren l’època remença. Un cop dins el poble hi trobarem la humil capella de Sant Sebastià, que sembla que fou construïda al segle XVI. Tampoc ens podem deixar de visitar l’església parroquial, d’estil gòtic rural, que fou construïda després que els terratrèmols de 1427 i 1428 destruïssin l’anterior edifici que hi havia al mateix lloc. La visita a aquesta església serà l’excusa perfecta per desviar-nos del camí i descobrir el poble de Sant Feliu de Pallerols. Tornant al camí, després de sortir de Sant Feliu de Pallerols, trobarem un trencall que porta a la capella de Santa Cecília, documentada des de l’any 1176, però reconstruïda al segle XVII. Una mica més endavant, just al peu de la via verda, hi ha l’església de Sant Miquel de Pineda, que també va ser destruïda pels terratrèmols i reconstruïda posteriorment. Molt més lluny del camí ens queda Sant Iscle de Colltort, una església ja documentada el 1020 però destruïda pels terratrèmols del segle XV. L’actual és del segle XVIII i acull un petit veïnat. Després, el camí es comença a enfilar fins que superem el Coll d’en Bas, a 620 metres, el punt més alt de la via verda, entre Olot i el mar Mediterrani. A partir d’aquí, començarem a baixar per entrar a la Vall d’en Bas. El primer nucli de població que trobarem és el de Sant Esteve d’en Bas. Situat en una fèrtil plana, és el poble on viuen més persones de tot el municipi de la Vall d’en Bas. La seva història és antiquíssima, ja que es creu que va ser habitat des d’abans de la cristianització. En els segles XII i XIII es va convertir en la capital del Vescomtat de Bas. Fent un tomb pel poble podrem descobrir diverses llindes, algunes amb molts segles d’existència. Dins el nucli de Sant Esteve és on el Camí de Sant Jaume se separa de la Via Verda. Aquesta es dirigeix cap a Les Preses i la ciutat d’Olot. El Camí de Sant Jaume, en canvi, segueix l’antic camí ral de Vic a Olot, una via utilitzada ja en l’època medieval. Aquest camí ens conduirà als Hostalets d’en Bas. Un nucli que es va formar al voltant de l’hostal que hi havia al peu del camí. Per tant és un mostra evident que al segle XVII, quan no hi havia el fervor pelegrí dels segles XI i XII, aquest camí era prou transitat per afavorir la creació d’aquest poble. Els Hostalets és un dels nuclis més pintorescos de la comarca, destacant el carrer Teixeda que s’ha convertit en una de les postals més típiques de la Garrotxa. Després dels Hostalets, el camí deixa la Vall d’en Bas i es comença a enfilar cap a les muntanyes. Seguint el sender, enmig d’una roureda, hi trobem la capella romànica de Sant Simplici. És un dels últims elements de la Garrotxa, a peu de camí, abans d’entrar a la veïna comarca d’Osona. Es creu que un altre dels camins de Sant Jaume que recorren la comarca de la Garrotxa és el que seguia la Via Ànnia, la via romana que se separava de la Via Augusta. Sembla que la Via Ànnia començaria a l’Empordà i s’endinsaria cap a la Garrotxa, seguint el curs del riu Fluvià. La via romana del Capsacosta és el tram més ben conservat de la via, perquè és el més apartat dels nuclis habitats. En la resta de municipis costa trobar restes físiques de la via romana, de manera que és gairebé impossible arribar a saber exactament per on passava. Sigui com sigui, sabem que mil anys més tard que els romans, els peregrins recorrien els mateixos camins o si més no uns de molt semblants. Besalú és un exemple de vila que, transitada per tants pelegrins, va arribar a construir edificis específicament per a ells. És el cas de l’antic hospital/església de Sant Julià. Construït al segle XII pels comtes de Besalú, estava destinat a l’atenció dels peregrins i en destaquen els sis arcs de la portalada i les figures d’animals i plantes dels capitells. Aquest hospital era regit pels monjos benedictins de l’antic monestir de Sant Pere, situat just al costat. El monestir va ser consagrat l’any 1003 pel comte Bernat I de Besalú, dit Tallaferro. L’edifici que podem veure avui, presidint la plaça, és l’antiga església monacal, construïda al segle XII. En podem destacar, en relació al Camí de Sant Jaume, el deambulatori, un pas específic per als pelegrins que tenia l’objectiu de facilitar el trànsit als fidels per l’interior dels temples, sense destorbar les celebracions que s’hi poguessin estar fent simultàniament. Pocs carrers més amunt trobarem l’església romànica de Sant Vicenç, segurament la primera que fou construïda a Besalú. Ja se la cita en un document del 977. Tots aquests temples mostren la importància dels peregrins en la vida de Besalú a principis de mil•lenni. Queda clar, doncs, que tal com va passar anys després amb els jueus, els peregrins van ajudar a configurar no només el patrimoni històric, sinó també la personalitat de la vila. Per continuar el camí, seguim el curs del riu Fluvià i superem Castellfollit de la Roca, on segurament ja hi passava una via romana, que podrien haver seguit els peregrins de Besalú que anaven cap a Vic. Arribem a Sant Joan les Fonts, una vila plena d’indrets per descobrir, siguin històrics, fluvials o de sediments de lava. Aquests elements apareixen en altres rutes, però en aquest cas ens fixarem en els diversos edificis d’època medieval. Començarem, doncs, pel monestir de Sant Joan les Fonts. De l’antic monestir benedictí només en queda l’església romànica del segle XII, situada en un indret a la vora del riu i protegit per la muntanya. En destaca el color rosat de l’edifici, fruit de la pedra de l’entorn. Gairebé a l’altra banda del poble hi ha l’antic pont medieval, que era una infraestructura cabdal en l’època perquè permetia creuar el Fluvià. Ja hi ha documents que parlen d’un pont al segle XIII. Amb tot, l’actual és posterior perquè el primer va quedar molt malmès després dels terratrèmols de segle XV i es va haver de reconstruir. La pedra volcànica utilitzada en la construcció el fa característic de la zona. També hem de destacar la casa forta Estada Juvinyà, una construcció medieval del segle XIV, una casa forta medieval del segle XIV, que conserva una torre del segle XII. En aquest cas ens hem de fixar especialment en l’extraordinària robustesa de la torre i del conjunt. Actualment, acull diferents exposicions que ens ajuden a entendre una mica millor des de la prehistòria santjoanenca fins a la vida dels Juvinyà quan habitaven aquesta casa. Després de Sant Joan els peregrins podien seguir cap a ponent a través de diversos camins. Potser alguns seguint l’antiga via romana que puja pel Capsacosta, d’altres baixant cap a Girona i d’altres cap a Olot i Sant Esteve d’en Bas, per creuar el Collsacabra cap a Vic. En els primers segles del passat mil•lenni, el Camí de Sant Jaume va significar un camí espiritual, però també cultural, que permetia l’intercanvi de coneixements entre els peregrins d’arreu i els municipis per on passaven.
En aquesta ruta caminarem o anirem en bicicleta pel mateix camí que moltes persones han fet durant segles: el Camí de Sant Jaume! Es tracta d’una ruta que, des de molts llocs d’Europa, es dirigeix a Santiago de Compostel•la. Una d’aquestes rutes travessa la comarca de la Garrotxa, però abans de parlar-ne fem una mica d’història… Diu la llegenda que Sant Jaume, que era un dels dotze apòstols de Jesús, va anar a predicar a la península Ibèrica fa més de 2.000 anys. Quan va tornar a Jerusalem, però, els que no estaven d’acord amb allò que predicava el van posar a la presó i el van condemnar a mort. Un cop mort, l’havien decapitat, van portar les seves restes fins a la fi del món. Això sí, en aquell moment, estem parlant de l’any 44, els europeus encara no havien descobert Amèrica i es pensaven que el món s’acabava a Galícia. Estaven convençuts que més enllà de l’oceà Atlàntic, no hi havia res. La llegenda de sant Jaume continua quasi mil anys després quan un pastor anomenat Pelai va veure un estel que li va indicar el lloc on fou enterrat sant Jaume. Suposem que devia ser un estel com el dels Reis de l’Orient. Des d’aquell moment persones de tot Europa comencen a fer peregrinacions, és a dir viatges que normalment es feien a peu, fins al lloc on es diu que Sant Jaume va ser enterrat: Santiago de Compostel•la. Algunes d’aquestes persones viatjaven durant anys per arribar-hi, caminant cada dia, sense telèfons mòbils ni cotxes ni cap de les comoditats que avui donem per descomptat. Devia ser dur, però també tota una aventura! Un dels camins pels quals passaven aquestes persones creua tota la Garrotxa i coincideix durant molt tros amb la via verda. N’hi havia d’altres de camins que feien servir els peregrins per la Garrotxa, com un que passa per Besalú, Sant Joan les Fonts i Olot. En aquest cas, però, ens centrarem en el primer perquè és més segur i accessible. Així doncs, cordem-nos les vambes o pugem a la bicicleta, perquè, tal com dèiem, el Camí de Sant Jaume segueix en bona part el traçat de la via verda. La via verda és un sender per on no poden passar els cotxes ni les motos, només s’hi pot anar en bicicleta o a peu. En funció de l’edat i la capacitat de pedalar que tinguem, escollirem el punt d’inici de la ruta entre Girona i les Planes d’Hostoles i seguirem els senyals verds que indiquen el camí d’Olot. Les Planes d’Hostoles és el primer poble de la Garrotxa que trobem pujant des de Girona. Ens podem aturar a gaudir del poble, les escoles modernistes, els salts d’aigua, els gorgs… i tornarem a pujar a la bicicleta. Ens enfilarem per la Vall d’Hostoles i a la nostra dreta s’alçarà, al capdamunt d’una muntanya, el Castell d’Hostoles, quarter general dels remences. Si seguim el camí, arribarem a Sant Feliu de Pallerols, on podem fer un volt pel poble o per alguna ermita dels voltants. A partir d’aquí, comença el Coll d’en Bas que és a 620 metres d’altitud i, per tant, hi ha una pujada contundent. Des d’aquí, el camí torna a davallar fins a arribar a la Vall d’en Bas i, un cop a Sant Esteve d’en Bas, podem seguir el Camí de Sant Jaume cap als Hostalets d’en Bas o la via verda cap a Olot. Això sempre que ens quedin forces per continuar! El Camí de Sant Jaume, igual que la Via Verda, és un espai magnífic per fer gaudir a l’aire lliure. A més, tenim la sort, que fem el tros que fem, segur que la nostra ruta serà més curta i menys feixuga que la dels pelegrins que, des de fa mil anys, han caminat des de molt lluny gairebé fins a la fi del món!

Curiositat

La petxina del pelegrí s’ha convertit en el símbol del Camí de Sant Jaume. La trobem en els senyals que ens indiquen el camí des d’arreu dels països d’Europa fins a Santiago de Compostel•la. Antigament només la podien lluir els que havien arribat a la tomba del sant. Així, quan tornaven a la seva terra eren reconeguts per tothom com a peregrins.

Dades complementàries

Recomanació: Abans d’iniciar la ruta informa’t bé del camí que faràs i dels llocs d’interès que et trobaràs pel camí. Aquesta passejada et permet descobrir elements de patrimoni històric i cultural d’altíssim nivell i conèixer poblacions amb tanta personalitat com Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Besalú o la Vall d’en Bas i tots els seus nuclis.