Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Proposta Garrotxa Cultour
Els volcans d’Olot

VO
Els volcans d’Olot

  1. A+
  2. A-
12 Elements en aquesta proposta
Descobreix com els volcans, a més de tenir un valor natural de primer ordre, també han marcat la història de la ciutat.

Descripció

Canviar a text per a infants Cambiar a text normal
La ciutat d’Olot es pot descobrir de moltes maneres. En aquesta ruta coneixerem la ciutat a través dels seus volcans. Hi pujarem al cim per descobrir les antigues torres de defensa i les diferents perspectives de la ciutat. Aquesta ruta, per tant, és complementària a les altres que també se centren en aquesta ciutat: L’Olot més autèntic i La Garrotxa modernista. Tots els volcans d’Olot, com tots els del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, estan inactius, és a dir, que actualment no expulsen lava. Això no vol dir, però, que no ho puguin fer en un futur força llunyà.

Iniciarem aquesta ruta a l’edifici conegut com l’Hospici, encara que mai ha tingut aquest ús. Allí podem fer una visita al Museu de la Garrotxa i, després, perdre’ns una estona pel centre històric d’Olot. En tot aquest passeig veurem edificis singulars, carrers amb segles d’història i la vida comercial d’una ciutat en ebullició, que complementa l’espectacle amb productes locals, artesans i de qualitat als aparadors.

Per pujar cap al primer volcà, podem passar pel Firalet, un passeig de principis del segle XX, que va ser reformat el 2010, usant pedra basàltica de la Garrotxa per rememorar un mar de lava. Hi ha dos camins per accedir al volcà Montsacopa, de manera que podem pujar per un i baixar per l’altre. Un camí surt del costat del cementiri municipal i puja ben dret a través d’unes escales. L’altre és conegut com el Viacrucis per les escenes bíbliques que es troben al llarg de la pujada, vorejada per bedolls. El Montsacopa s’alça i domina tota la ciutat d’Olot. És un volcà estrombolià amb un cràter rodó de 120 metres de diàmetre i 12 metres de fondària. La seva presència és ineludible, des de gairebé tots els punts de vista. La capella de Sant Francesc, mirant cap a la vila, és una de les fotografies característiques de la ciutat d’Olot, això si no és que la fotografia està feta des de la mateixa capella! Des d’aquí dalt, podrem donar la volta al con volcànic i contemplar unes vistes extraordinàries. Des de davant l’església es domina la ciutat d’Olot, amb el nucli antic, als seus peus, i la ciutat nova que avança en totes direccions, això sí, amb unes proporcions contingudes i en harmonia amb l’entorn. Si l’església mira a la ciutat, les dues torres miren cap a l’altra banda, una a nord-est i l’altra a nord-oest. Aquestes dues torres van ser usades per la defensa de la ciutat en època carlina. Això ens permet entendre com el volcà, en situacions de guerra, servia de punt alçat per defensar la ciutat dels enemics que volien assaltar-la. Després d’aquelles guerres, cap al 1876, es van reconstruir per si s’havien de tornar a fer servir per a aquesta funció, però mai més no va fer falta. Avui hi podem pujar i veure la perspectiva que tenien els soldats que defensaven la ciutat, però ara sense enemics assetjant! Un cop feta la volta a la part superior del con i després de contemplar les panoràmiques, podrem baixar fins al cràter pel camí indicat. Abans de baixar convé donar un últim cop d’ull a la ciutat d’Olot per fixar-nos que, a banda i banda de la ciutat, hi trobem el volcà de Montolivet i el volcà de les Bisaroques, els següents punts en aquesta ruta. Tornarem a baixar cap al nucli antic fins a la plaça Clarà, des d’on ja tindrem la perspectiva del volcà de Montolivet, al qual podem pujar a peu per un camí que surt de la mateixa plaça. Un cop a dalt, hi descobrirem una altra torre de guaita, construïda el 1835, també amb motiu de les guerres carlines. Aquesta és l’única torre a la qual no podrem accedir, ja que hi ha instal•lada una antena. Des d’aquí dalt, el Montolivet ofereix una àmplia perspectiva de la ciutat i, també, del Pirineu. Aquest volcà es troba alineat amb el Montsacopa i el de la Garrinada, entre la riera de Riudaura i el riu Fluvià. A l’altra banda del riu, a l’est de la ciutat, hi trobem el volcà de les Bisaroques, el més petit de la ciutat. També hi trobarem, al mig del bosc, una altra torre de defensa construïda durant les guerres carlines. Tot plegat demostra que la defensa estratègica d’Olot en aquesta època exigia mantenir sota control les torres de defensa d’aquests tres volcans, que dominaven les vies de comunicació terrestre i fluvial i permetien vigilar un ampli espectre del territori. Ja hem trepitjat els volcans, hem vist els seus cràters i ens hem fet una idea del seu paper en la història d’Olot. És un bon moment per endinsar-nos en el món de la vulcanologia, des d’una altra perspectiva, cosa que podem fer al Parc Nou, on hi ha el Museu dels Volcans. El recorrerem descobrint la sismologia, la vulcanologia i els ecosistemes de la comarca. Aquest Museu es troba en un remarcable edifici del 1854, obra de Josep Fontserè. Des d’aquí, podem gaudir d’una bona passejada cap als paratges de la Moixina: un lloc màgic, poètic i recollit, amb un paisatge encisador. Ple de fonts, recs i aiguamoixos, rouredes i murs de pedra volcànica, aquest indret ha estat font d’inspiració de multitud de pintors i artistes, que l’han immortalitzat en tots els colors que ens regala en les diferents èpoques de l’any. Seguint la via verda podem arribar al conjunt de la Pedra Tosca, també conegut com a Bosc de Tosca, una zona de petits tossals d’origen volcànic. Aquí podem fer un passeig que ens portarà per un ambient de construccions volcàniques, que produeixen un efecte singular i ens recorden com les persones han treballat la terra durant segles per guanyar-se la vida, tot convivint amb el seu passat volcànic. En aquest parc, prop del Fluvià, hi trobem uns elements singulars: els bufadors. Són forats a la terra i entre les roques per on surt un corrent d’aire fresc. Avui sabem que és producte d’un fenomen geològic però durant segles foren tot un enigma. També hi ha bufadors a la zona de Batet i fins i tot dins d’alguna masia. Però els volcans són molt més que una peculiaritat geogràfica o geològica. La seva presència ha marcat profundament la forma de ser de la ciutat d’Olot i els seus habitants. Des dels materials volcànics que han servit per a la construcció de carrers, edificis i parcs amb unes característiques arquitectòniques singulars, fins als paisatges que han influït els artistes de l’Escola d’Olot, passant per la cuina volcànica i els productes propis d’aquesta terra. És evident, doncs, que els volcans formen part també de la cultura d’aquest racó de món que anomenem Olot.   
Olot és una ciutat que té quatre volcans. Les cases i els carrers estan construïts com qualsevol altra ciutat, però allò que veiem, que podrien semblar muntanyes, en realitat són volcans! Els volcans són forats per on la terra expulsa cap a fora un material molt calent que anomenem lava. Però tranquils: els volcans que visitarem fa molts milers d’anys que estan inactius, i a sobre hi han crescut els arbres i s’hi han construït edificis. Algun dia, però, podrien tornar a despertar-se i tornar a treure lava de dins la terra, caldrà estar atents! Podrem pujar a tres volcans: el Montolivet, el Bisaroques i el Montsacopa. Potser el més fàcil i agraït és aquest darrer. Per pujar al Montsacopa caldrà caminar una estona per un camí ben costerut, però l’esforç valdrà la pena. Un cop a dalt, podrem donar la volta al con del volcà. És gros, rodó i profund. A més, també podrem baixar fins al cràter per un caminet o pujar a les dues torres, que fa més de 100 anys servien per defensar la ciutat d’Olot quan era atacada per l’exèrcit enemic. T’imagines què devien viure els soldats que defensaven les torres quan eren atacats dia sí i dia també? Devia ser molt dur i difícil. Per sort, nosaltres només hem de contemplar el paisatge. Podem complementar la visita pujant a algun altre volcà o visitant un altre espai volcànic, sigui el Museu dels Volcans o el Parc de la Pedra Tosca. També podem fer un volt per la Font Moixina, on des de fa molts i molts anys els artistes vénen a plantar el seu cavallet per pintar els racons que s’amaguen en aquest indret idíl•lic. Si també ets artista, porta un paper i colors, i asseu-te a dibuixar alguna part del paisatge que t’agradi.

Dades complementàries

Recomanació: Que gaudeixis de la riquesa botànica de la comarca de la Garrotxa, cosa que pots fer especialment en dos jardins: el del Parc Nou i el del Parc de la Pedra Tosca. Al primer s’hi recullen les espècies més característiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’entorn de la ciutat. Al segon, hi ha una mostra de plantes remeieres, usades històricament per guarir o alleujar els mals. La curiositat: Els volcans de la Garrotxa són els més joves de la península Ibèrica. Van iniciar la seva activitat fa 350.000 anys, que en termes geològics és molt pocs temps, i en fa només 11.000 encara hi havia activitat volcànica. Per tenir una referència, l’activitat volcànica a l’Empordà va succeir fa 10 milions d’anys.