Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Proposta Garrotxa Cultour
La Garrotxa Artística

GA
La Garrotxa Artística

  1. A+
  2. A-
18 Elements en aquesta proposta
La comarca de la Garrotxa té una relació ben estreta amb el món de l'art. Deixa't captivar per algunes de les obres més destacades.

Descripció

Canviar a text per a infants Cambiar a text normal
La Garrotxa és una comarca lligada a l’art des de moltes perspectives. Bressol de grans creadors, la capital dóna nom a una escola pictòrica, gaudeix de museus i sales d’exposicions i d’una rica vida cultural… La comarca respira art. En aquesta ruta descobrirem algunes escultures, edificis laics i religiosos, museus i altres elements disseminats pels diferents pobles de la comarca. No veurem, però, l’ampli patrimoni modernista, romànic i medieval, perquè ja són els protagonistes d’altres rutes.

El nostre recorregut començarà a Olot i visitarà diversos pobles de la comarca per acabar a Tortellà, que és un dels pobles amb més densitat d’escultures en relació a la discreta mida del poble. Deixem-nos endur, doncs, per l’art i les emocions.

Començarem la nostra visita a la capital: el Museu de la Garrotxa, a l’edifici de l’Hospici, ens permet gaudir de les obres més importants de l’Escola Paisatgística d’Olot, com les dels germans Vayreda o de Josep Berga i Boix, entre d’altres. Cal destacar la joia d’abast nacional La Càrrega, de Ramon Casas. En el camp escultòric hi trobarem obres de Josep Clarà i Miquel Blay, entre molts d’altres.

Visitat el Museu, sortirem a l’exterior per descobrir altres elements artístics que formen part de l’espai públic de la ciutat. Un dels més paradigmàtics és l’estadi d’Atletisme. Ubicat als afores del municipi, la instalació aconsegueix integrar-se en la roureda que l’envolta i, fins i tot, destacar-ne els seus elements, sense perdre la funcionalitat per al qual va estar fet.

També als afores d’Olot, més enllà del Parc Nou, hi ha els Paratges de la Moixina. En aquest indret, la construcció humana entorn de la Font Moixina l’ha convertit en un espai de pau i recolliment. Els colors que pren al llarg dels diversos moments del dia i de les èpoques de l’any l’han convertit en un lloc de pelegrinatge pels pintors paisatgistes. Va ser element d’inspiració dels artistes de l’Escola d’Olot, al segle XIX, i encara ho continua sent per als artistes d’avui dia.

Un altre espai que permet deixar-se endur per les sensacions tot caminant reposadament és el Parc de Pedra Tosca. Es troba al costat de la via verda, entre els municipis d’Olot i Les Preses, i hi podem admirar construccions integrades al paisatge volcànic, que combinen elements naturals i construccions artístiques.

Si seguim baixant per la via verda, arribarem a la Vall d’en Bas, on hi ha dues escultures amb al•legories històriques i socials. Una és el monument a Verntallat de Rosa Serra. Un heroi que va liderar l’aixecament remença, que ha tingut un profund significat polític i social en aquestes terres, i que encara és sinònim de lluita per als pagesos.
L’altra, és el monument que Modest Fluvià va dedicar a la família pagesa i l’estil de vida tradicional de la vall. Per aquesta raó, el monument mostra la duresa i robustesa física i de caràcter de les persones que han viscut en aquestes terres.

Ara encetarem una part del recorregut que ens durà a veure escultures de creació lliure. A principis dels anys 90 del segle XX hi hagué diverses trobades de joves artistes italians i catalans que s’establiren durant un període creatiu en diverses poblacions de la comarca. Una de les trobades va ser a Santa Pau el 1992, on encara es poden veure algunes de les obres que es van crear en aquell moment. Destaquen les que hi ha prop de la Plaça i el Castell, com és el cas de les Mans fosques clavades en el mur, la Nena Blanca o el Trapezi.

Dos anys més tard hi hagué una altra trobada, que es va portar a terme a Besalú. En aquest cas, un dels elements més destacables que encara podem veure, són les cadires penjades en diversos llocs del poble, com el carrer Rocafort.

En aquest recorregut també ens desplaçarem fins a l’Alta Garrotxa, una zona que ha atret l’atenció de nombrosos artistes que l’han pintat o l’han descrit en novel•les. No podem deixar de citar La Punyalada, de Marià Vayreda, que comença precisament amb l’aplec dels francesos de Sant Aniol d’Aguja, lloc de trobada de gent d’un mateix país, a banda i banda de les muntanyes. A Sant Aniol hi pujarem després d’una bonica i llarga caminada tot seguint el curs del riu. Hi havia hagut un antic monestir benedictí del qual avui només resta dempeus la petita i acollidora església romànica de Sant Aniol, alçada el segle XI. És un dels racons més bonics i màgics de la comarca i per això una de les excursions més populars per endinsar-se en aquest espai majestuós.

També a l’Alta Garrotxa, ben a prop de l’actual frontera entre estats, hi ha la petita església romànica del segle XII de Nostra Senyora de les Agulles. El seu nom ve de l’antiga tradició de clavar agulles al vestit de la verge, les quals quedaven imbuïdes de propietats miraculoses.

Deixarem les muntanyes de l’Alta Garrotxa per tornar cap al pla, cap a la vall per on discorre el Fluvià. A Argelaguer hi trobem una de les construccions, diguem-n’hi escultòriques, més peculiars de la comarca i potser del país. Parlem de les construccions de Josep Pijiula a Les Fonts de can Sis Rals. Torres, ponts, cabanes i escultures formen un ambient únic, que ha estat declarat Bé d’Interès Local, i que no ens podem deixar de visitar.
L’última parada en la nostra ruta artística és Tortellà. Un poble amb una història i una personalitat pròpies a la comarca. La fabricació i el comerç ja formaven part de la seva activitat des del segle XVIII, molt abans de l’arribada de la revolució industrial. Aquest caràcter comerciant i emprenedor no només marcà el tarannà del poble sinó també part de la seva història. Un exemple clar és que aquest caràcter els va situar al costat dels liberals en les guerres carlines i fou un dels pobles que més patí les conseqüències dels atacs carlins.

Quan entrem a Tortellà per la carretera principal, a l’esquerra hi ha el monument a la Xiruca. Una escultura de Manuel Solà que homenatja el famós calçat creat i fabricat a Tortellà des dels anys 50 del segle passat. A més l’escultura també incorpora un altre producte d’elaboració típica tortellanenca: les culleres de fusta.

Al parc de Can Santaló hi ha una altra escultura, en aquest cas de caràcter abstracte: L’Enigma, del tortellanenc Albert Nogué. A l’altra banda del parc, a la part antiga del poble, encara n’hi ha una altra, es tracta de La noia del càntir, obra també realitzada per Albert Nogué i instalada en el marc de la Festa Major del 2014. És una alegoria de les dificultats del poble durant segles per abastir d’aigua el nucli antic i punt de pas per anar a les fonts i al safareig públic.

Ara bé, un dels elements que més crida l’atenció són els fanals en forma de cullera, tan característics del municipi. Responen a un homenatge de l’Ajuntament a l’ofici de culleraire, pel qual el poble és conegut arreu. De fet, Tortellà ha estat un referent en aquest àmbit des del 1762 en què s’inicià la fabricació d’estris de cuina amb fusta de boix i faig.
En aquesta ruta hem vist com l’art embelleix l’espai públic de nombrosos pobles i ciutats de la Garrotxa. Escultures, edificis i, fins i tot, parcs ofereixen a la comarca una gran riquesa artística que complementa el valor històric, paisatgístic, cultural i gastronòmic de la Garrotxa.
La Garrotxa està plena d’art en molts dels seus racons. Escultures, quadres, edificis, parcs… en moltíssims indrets podrem gaudir d’espais i d’obres d’art. Cadascú pot decidir les que li agraden més o menys, però d’entrada és bo mirar-les amb els ulls ben oberts i ganes d’entendre-les!

A la ciutat d’Olot podem visitar museus que ens mostraran com s’elaboren les figures dels sants o com els grans pintors han plasmat els paisatges que ens envolten. Però sense tancar-nos en cap edifici, a l’aire lliure també hi podem trobar boniques obres d’art.

Podem fer un volt per diversos parcs bonics, diferents i especials, com el Bosc de Tosca, un territori volcànic i laberíntic que ens recorda a altres èpoques. També ens podem endinsar als Paratges de la Moixina, tan bonics que des de fa anys i panys els pintors hi planten el seu cavallet per plasmar a la seva manera la llum que baixa entre els arbres, que és ben diferent en cada època de l’any.
Però a la Garrotxa també hi trobem nombroses escultures en espais públics. N’hi ha de diversos materials, estils i motius. Algunes honoren la memòria del passat, com la de l’heroi remença Francesc de Verntallat o el monument a la Família Pagesa, que estan a la Vall d’en Bas. D’altres són de creació lliure, com les de Besalú o Santa Pau. En aquest cas les van fer una colla d’artistes que feien intercanvis amb artistes italians i han deixat obres tan peculiars com les cadires que hi ha penjades a les parets d’alguns carrers de Besalú. Però si hi ha un poble on les escultures agraden és a Tortellà. En aquest petit municipi hi ha escultures que fan homenatge a aspectes molt relacionats amb el poble com les xiruques o les culleres de fusta. De fet, fins i tot els fanals del municipi tenen forma de cullera. Quines t’agradaria veure primer? T’atreviries a fer una escultura de les que hagis vist amb fang o plastilina?

Curiositat

A Sant Feliu de Pallerols hi ha una estàtua que mira el riu Brugent. És el Pescallunes. Diu la llegenda que una nit de lluna plena un vilatà, admirat i aclaparat de la bellesa de la lluna reflectida al riu la intentà caçar amb un cove. Algú en veure’l se’n va riure i, des de llavors, als vilatans de Sant Feliu els quedà el nom de Pescallunes, com aquell que persegueix els seus somnis encara que semblin inabastables.

Dades complementàries

Recomanació: Passejar per la ciutat d’Olot i gaudir del seu art. Per exemple, caminar pel passeig Miquel Blay, el Firal on podràs observar escultures del nivell de La Lectura, del mateix Blay, o L’Origen, que Emília Xargay va crear amb motiu del Milenari de Catalunya. Un altre indret més que recomanable és la plaça Clarà on, envoltada d’un bonic i elegant jardí, hi trobem l’escultura “La Maternitat”, del mateix escultor Josep Clarà.