Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Punt d'interès turístic

Església de Santa Maria Segueró

  • Església de Santa Maria Segueró
  1. A+
  2. A-

Descripció

L'església de Santa Maria centra l'agregat de Segueró, al municipi de Beuda, situat al vesant sud-oriental de la Mare de Déu del Mont.La primera documentació que parla de la parròquia de Segueró data de l'any 1.001. Es tracta d'una escriptura que diu textualment “... parrochia sancte Marie quae est in villa Sagarone...”. Anys més tard, al 1.016, el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, a través d'una escriptura de donacions, cedeix al monestir de Santa Maria de Besalú, uns termes situats en aquesta parròquia, i l'any 1.017, dóna aquesta parròquia al Bisbat de Besalú, de recent creació i poca vida, ja que va desaparèixer l'any 1020, i la parròquia de Santa Maria de Segueró va passar a pertànyer al Bisbat de Girona. A l'interior de l'església de Santa Maria de Segueró hi trobem una Mare de Déu amb l'Infant, d'alabastre policromada del segle XIV. També conserva un monument de Setmana Santa del 1747 i una làpida sepulcral del segle XVII, amb inscripcions que pertanyen a la família Noguer de Segueró. Se sap que fins ja entrat el segle XX s'hi guardaven fragments del Novenari d'Ànimes, pintat per Joan Carles Panyó, primer director de l'escola de pintura d'Olot, a principis del segle XIX. Podem dir que l'església de Santa Maria de Segueró data del segle XII, i tot i que no tenim una referència exacte, es pensa que ja fou construïda durant la primera meitat d'aquest segle. És una edificació senzilla, d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i una finestra oberta al centre. De l'absis cal destacar un detall de decoració, unes arcuacions llombardes, on s'obren unes espitlleres i un fris dentat. La porta que dóna al temple, situada a ponent, és una porta característica del segle XII que conserva els tiradors i forrellats de tradició romànica, amb tres arquivoltes de secció rectangular sense ornamentació. El campanar d'espadanya es va substituir per l'actual campanar de torre, en el qual hi trobem un frontispici a ponent.