Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Punt d'interès turístic

Sant Sepulcre de Palera

  • Sant Sepulcre de Palera
  1. A+
  2. A-

Descripció

A mig camí de Besalú i Beuda, hi trobem un camí a mà esquerra que ens condueix al Sant Sepulcre de Palera, un antic monestir romànic del segle XI, situat al bell mig dels boscos de Palera. Només se'n conserva en bon estat una església i tres naus.Tot i que la construcció del Sant Sepulcre de Palera data de l'any 1075, l'església del Sant Sepulcre de Palera va ser consagrada l'any 1085 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré. Segons l'acta de consagració, el priorat de Palera gaudia dels mateixos privilegis que els que s'atorgaven a aquells que visitaven Terra Santa, fet que el va convertir en un lloc de culte i peregrinació molt freqüentat. Del conjunt monàstic de Palera es conserva la major part dels vestigis arquitectònics, dels quals l'església romànica és el més important i més conegut. L siguem al cantó nord del conjunt monàstic, amb un pla de tres naus i absis semicirculars. Els absis s'obren a les naus amb amplades graduals, tret dels laterals, on les distàncies són molt curtes i només es veuen en alçada. La nau central està coberta amb una volta de mig punt i amb voltes de quart de cercle als laterals. La simplicitat de l'arquitectura de l'església és total, i només es trenca per unes finestres de doble esqueixada al fons de cada absis, i per una finestra, avui tapada a la paret de migjorn. L'església romànica té una façana austera amb campanar d'espadanya amb dos ulls. Encara podem observar, amb dificultats, l'atri que precedia l'església, que va ser enderrocat en una mala restauració l'any 1962. A la part de darrera de l'església es poden observar els tres absis del temple. L'església del Sant Sepulcre de Palera és un exemple de tipologia arquitectònica extremadament simple, poc estesa en l'arquitectura catalana del segle XI. Juntament amb Sant Feliu de Beuda i Santa Maria de Vilabertran es consideren exemples de transició entre les formes de l'arquitectura llombarda i l'arquitectura del segle XII, per la seva simplicitat, nuesa, volumetria i refinament tecnològic en els seus paraments.