Garrotxa Cultour - Página Principal

Menú Inici
Punt d'interès turístic

Conjunt històric de la vila del Mallol

  • Conjunt històric de la vila del Mallol
  1. A+
  2. A-

Descripció

El topònim Mallol o Maiol no apareix fins a l'any 1176 i sembla que pot venir de les maioles, vinyes joves, tot i que actualment ja han desaparegut de la comarca. El Mallol és una vila situada estratègicament dalt d'un pujol des d'on es pot vigilar tota la Vall. En aquest indret hi havia un castell, del qual es tenen referències des del 1204, que va ser residència dels vescomtes de Bas i, segons la documentació que s'ha trobat, se sap que estava fortament fortificat amb una gran muralla. La vila era el centre administratiu del vescomtat de Bas. El terratrèmol del segle XV va afectar tant el castell que només en queden unes quantes pedres. L'església actual, construïda el 1427, després del terratrèmol, està situada on es trobava l'antiga capella de Sant Just, fora muralla, i és dedicada a Sant Bartomeu. Actualment destaquen la casa del Veguer, la presó i la casa del Notari, que donava aquest servei a tota la vall i va tenir activitat fins a finals del segle XIX. Hi ha una llegenda sobre Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol. Es diu que va existir de veritat i que estava casada amb Bernat de Bellsolà, membre d'una de les famílies benestants del poble. Estruga va ser acusada de bruixeria i la van processar a la cúria d'en Bas, entre els dies 1 i 3 d'agost de 1373. L'acusaven d'haver exercit la bruixeria 14 anys abans. Els delictes consistien en haver fet encanteris als matrimonis, gràcies als quals, a canvi de diners, aconseguia que s'estimessin o s'avorrissin. També sembla que tenia poders sobre la fecunditat. Durant el judici, una dona de nom Elisenda de Mas Isern va declarar que la bruixa l'havia deixat estèril i que el seu marit l'avorria perquè no tenia fills. Segons ella, malgrat que va visitar molts cops la bruixa per trobar un remei i es va gastar molts diners, mai va trobar la solució. Finalment, la Maigarda va ser jutjada i condemnada, però no sabem quina va ser la sentència. D'aquesta llegenda en prové el refrany: "De bruixes al Mallol, n'hi ha un vol. De bruixes a Sant Privat n'hi ha un cabassat".