Malgrat que la primera documentació històrica de Sant Jaume de Llierca data del 940, no és fins a l'any 1930 que podem parlar-ne com d'un municipi independent. Fins llavors, el poble era conegut com a Palau de Montagut, ja que era un veïnat integrat al terme municipal de Montagut. El riu Fluvià, que travessa el municipi d'oest a est, delimita de forma molt clara el relleu i l'activitat humana: al sud, el terreny accidentat és dominat per boscos d'alzines i pins; al nord, amb un terreny més planer, és on es concentra la majoria de població, la zona industrial i els camps agrícoles que donen el caràcter rural al municipi. El desenvolupament del nucli de població i la rica tradició cultural del municipi estan estretament lligats a l'inici de la revolució industrial: el patrimoni arquitectònic de l'antiga fàbrica tèxtil de La Brutau, l'eixample amb una trama urbana perfectament regular, els horts, l'església parroquial, la font Puda i l'espai de lleure, l'edifici de les antigues escoles, la faràndula, etc.