Menu
Menu
Ens trobem a Besalú, una vila situada al sud-est de la comarca de la Garrotxa, entre Banyoles, Figueres i Olot. Besalú amaga molts segles d’història; la primera referència de població humana és de fa més de 2.400 anys, i hi han passat diverses civilitzacions, algunes de les quals han conviscut i d’altres s’han succeït. Si bé en el període iber Besalú ja acollia assentaments humans, va ser a l’edat mitjana quan la ciutat va gaudir de la seva època més gloriosa, arran de la creació del comtat de Besalú. En aquesta ruta ens endinsarem en la cultura jueva, que sabem que va arribar a Besalú cap al segle IX i s’hi va mantenir fins a principis del segle XV. Els jueus van habitar el barri al costat del riu Fluvià durant més de 500 anys. El seu moment de major esplendor va ser a la segona meitat del segle XIV, quan la comunitat jueva es va independitzar de la de Girona, però va decaure a partir del confinament al call el 1391. Progressivament l’antisemitisme va anar creixent entre la població, i la pressió a què es van veure sotmesos els jueus va forçar que fugissin de la ciutat o bé que es convertissin. Començarem la ruta a l’aparcament del pont, situat a la riba dreta del riu Fluvià. Abans de travessar-lo convé fer un cop d’ull a l’altra riba i observar la vila de Besalú. A dalt de tot del turó hi podem veure el castell, i si abaixem la mirada podrem divisar nombrosos edificis medievals. A baix del turó, prop del riu, hi veurem una plaça. És la plaça dels Jueus, on hi havia l’antiga sinagoga. En aquesta ruta ens mourem al voltant d’aquest punt, centre neuràlgic de la comunitat jueva de Besalú. Travessarem el pont cap a la vila. Podem aprofitar el pas d’un costat a l’altre del riu per imaginar-nos que fem un viatge en el temps, aproximadament 500 anys enrere. Arribarem a l’entrada del poble -sense pagar el peatge que existia a l’edat mitjana- i entrarem a la vila pel carrer del Pont Vell. Uns metres més endavant, trencarem a l’esquerra fins a la placeta dels Jueus, l’antiga sinagoga. La sinagoga va ser construïda després del privilegi reial atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor, l’octubre del 1264. Era l’edifici públic més important de la jueria, on es resava, es llegia i s’explicava el llibre sagrat de la Torah, a més de celebrar-s’hi la reunió de l’aljama, la institució de govern de la comunitat jueva. Homes i dones ocupaven diferents espais, ja que els bons seients a la sinagoga eren molt apreciats Eren objecte de mercadeig i sovint eren utilitzats per tancar transaccions mercantils. Al costat est de la plaça hi havia l’antiga escola, de la qual avui gairebé no es conserva cap vestigi. L’escola era un pilar important per a la comunitat; el nivell cultural dels jueus era molt superior al de la resta de la població. En un extrem de la placeta hi ha l’entrada al micvé, el bany jueu de purificació. És un tresor patrimonial, ja que és un dels pocs micvés del segle XII que es conserven a Europa. D’estil romànic, és una estança subterrània allunyada de mirades indiscretes i que convida al recolliment. A la paret est s’hi pot observar una finestra de doble esqueixada i d’escarpa acusada que donava llum i ventilació. El micvé està situat al costat del riu, ja que calia que l’aigua hi accedís directament. Les aigües s’havien d’anar renovant constantment per no quedar estancades, ja que s’havia de garantir la seva finalitat purificadora. Aquest ritual de la purificació consisteix a baixar els darrers graons i submergir-se tres vegades dins l’aigua. Les dones jueves estaven obligades a dur a terme aquest ritual diversos cops durant la vida, sobretot en dates assenyalades com els casaments o després dels parts. Reprenent la ruta, anirem de nou al carrer del Pont Vell. Al costat de la porta de l’edifici número 5, hi descobrirem un forat. Servia per deixar-hi la mezuzà, un pergamí amb textos per consagrar les llars. S’embolicava amb un estoig de pell o de metall i es deixava dins del forat. No és l’únic de la vila; de fet, n’hi ha dos més a la casa Astruc, propietat del llinatge jueu del mateix nom. Aquesta casa, actualment anomenada Cúria Reial, es troba en un carrer empedrat que ens condueix al Fluvià, el carrer del Portalet. Des d’aquí podem seguir el camí que ressegueix el riu, que ens condueix altre cop cap a la placeta i l’antiga sinagoga. Seguint amunt el carrer del Pont Vell, arribarem a la plaça de la Llibertat, d’on també surt el carrer Tallaferro. En l’encreuament amb el carrer Rocafort hi ha una casa antiga, amb un pou a l’exterior. Seguint el carrer podrem veure la volta de la Força. Aquesta volta formava part de les primeres muralles que protegien el castell. El perímetre d’aquestes muralles va anar-se ampliant al llarg del temps. En trobarem una bona mostra en les restes arqueològiques que veurem al cap del carrer. Tal com hem vist, la cultura jueva va florir a la vila de Besalú, entre la riera Gargantell i el Fluvià, durant els segles XII, XIII i XIV. Va donar lloc a grans metges, una comunitat viva i organitzada, i unes relacions no sempre fàcils amb la resta de la població. Finalment, el fanatisme es va imposar i la fugida o les conversions dels jueus besaluencs i catalans no van ser més que el preludi de l’expulsió decretada el 1492 pels Reis Catòlics a tota la península. Avui, però, la memòria perviu en el ric patrimoni que ens va deixar la comunitat jueva, i la presència dels jueus a Besalú encara ressona en cognoms actuals com Balmanya, Moshé Besalú, Carcassona o Vides Duran.
Els jueus només es podien fer el seu propi pa durant un període a l’any, la resta de dies l’havien de comprar als mateixos forns que la resta de la població. Aquest període era la Setmana Santa, quan el fanatisme religiós cristià els acusava més intensament de la mort de Jesús. Durant la Setmana Santa, doncs, el més recomanable per als jueus era no sortir de casa ni per comprar el pa.
Recomanació: Que et llegeixis la novel•la del besaluenc Martí Gironell El pont dels jueus, ambientada al segle XI. Publicada el 2007, explica la construcció del pont de Besalú per un suposat mestre d’obres llombard, enmig d’una trama plena de passions, traïcions, llegendes, lluites entre els comtats de Besalú i Empúries, i l’amor entre el fill del mestre d’obres i la filla d’un metge jueu. Una intriga que ens condueix pel call jueu de Besalú i ens submergeix en el que un dia va ser la seva cultura i forma de vida a la vila.
Geografia de Besalú: La vila de Besalú està situada a només 150 metres sobre el nivell del mar, a la comarca de la Garrotxa, a mig camí de les rutes que ens porten des d’Olot a Figueres i Banyoles. Està construïda a la zona on es troben el Fluvià, el gran riu de la comarca, i les rieres Capellada i Garganell, que hi vessen les aigües.
Història de Besalú: Besalú és un dels municipis amb més història de tota la comarca de la Garrotxa. Hi ha hagut poblaments de cultura celta, ibera i romana. I també hi situem, ja l’any 870, Guifré el Pilós, a qui la llegenda vincula amb l’origen de les quatre barres -bandera nacional de Catalunya o senyera- i que va ser el primer comte de Besalú. El comptat de Besalú va ser independent durant més de 200 anys, fins que es va integrar al de Barcelona l’any 1111. El trànsit de l’alta a la baixa edat mitjana va ser el moment de més rellevància de la vila de Besalú en el mapa polític català. No obstant això, al llarg de tota l’edat mitjana va ser una vila important, i com veurem en una altra ruta, la vila de Besalú també va tenir un paper rellevant en l’aixecament remença.
Els jueus a Catalunya: Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, cosa que els feia independents dels nobles i els mantenia al marge del sistema feudal que afectava la resta de la població cristiana. Aquest fet es deu a diversos motius: per una banda, entre la població hi havia un sentiment antisemita força estès, cosa que feia que els jueus busquessin protecció en el llinatge més alt que podien trobar, el reial. D’altra de l’altra, els reis sabien que la comunitat jueva tenia uns coneixements molt per sobre de la població general, capacitat econòmica per pagar tributs i capital per finançar els projectes. Així, el rei els cobrava uns impostos especials i això els alliberava de pagar els impostos locals de la població on residien, cosa que no era ben vista per la resta de la població i els poders locals. La corona i la resta del país necessitava que algú pogués exercir feines considerades impures per l’ortodòxia cristiana de l’època, com metges o prestadors; aquestes eren les dels jueus. S’accepta que l’inici de la presència jueva a Catalunya va ser al segle IX, ja que hi ha referències d’aquesta època sobre un jueu a Catalunya en temps de Carles el Calb. Pel que fa a la magnitud de la població jueva, depèn molt de cada l’època, però podríem dir que la comunitat jueva de Barcelona la formaven unes 4.000 persones, la de Girona unes 1000 i a la de Besalú hi havia entre 100 i 250 persones. Tot i ser molt menor en nombre, la població jueva de Besalú era de les més grans en relació amb el total d’habitants, ja que representaven ben bé una quarta part de la població besaluenca.
Els jueus a Besalú: A les comarques gironines, la presència jueva més important es va concentrar a Castelló d’Empúries, Girona i Besalú. La primera referència de la comunitat jueva a Besalú és del 1229, tot i que és gairebé segur que el seu assentament a la vila va ser molt anterior. Fins al 1342 va estar unida a la col•lecta de Girona, cosa que vol dir que pagava els impostos al rei conjuntament amb la ciutat de Girona. Després d’exercir molta pressió sobre el rei, aquest els va permetre decidir si continuar annexionats a Girona o no. A través d’una votació, els jueus van optar per separar-se de Girona i crear una institució pròpia, l’aljama. Aquest fet va coincidir amb una època en què l’activitat econòmica es va incrementar, cosa que, de retruc, va beneficiar la comunitat jueva. Va ser una època de relativa pau i tranquil•litat, fet que va permetre als jueus de destacar en diverses professions i, molt especialment, en la medicina. La comunitat jueva va entrar en decadència pels volts del 1391, quan a tot Europa els nobles i el baix clergat aconseguiren desviar la ira del poble per la pesta i les males collites cap al poble jueu. Això va provocar brots de violència contra els jueus en moltes ciutats europees. Aquesta onada antisemita va arribar a Catalunya a l’agost del 1391. Els dos primers dies d’agost es van produir atacs contra els jueus a Mallorca, el dia 5 a Barcelona i el 10 a Girona. Tot i que no tenim cap referència que aquests incidents també arribessin a Besalú, la tensió hi era present. Però les proclames contra els jueus no van acabar aquí, i pocs anys més tard, el 1415, el papa Benet XIII va dictar una butlla amb la qual obligava els jueus a viure exclusivament dins el call. El 8 d’octubre del 1415, aquesta butlla es llegia al carrer del Pont Vell de Besalú, en presència de l’aljama i del notari de la vila. Durant 15 dies tots els jueus que no vivien dins els límits que es van establir (els carrers al voltant de la sinagoga) van haver de malvendre les seves propietats i traslladar-s’hi. Aquest fet va ser el detonant que va provocar exilis, conversions forçoses i l’esllanguiment de la comunitat jueva, fins que, pocs anys més tard, el 1436, ja no es té constància de cap habitant jueu a Besalú. L’expulsió dels jueus dictada pels Reis Catòlics el 1492, doncs, ja no afectà els jueus de Besalú, ni gairebé a cap de tot Catalunya, perquè ja havien marxat durant la primera meitat de segle. Cal dir que la comunitat jueva de Besalú es va dedicar principalment, com a la majoria de llocs on els jueus es van establir, a la tasca de prestadors, considerada una feina impura pels cristians -però necessària per al bon funcionament de l’economia-. I així com a Mallorca van ser famosos els cartògrafs, o a Girona l’escola filosòfica, a Besalú excel•liren en l’exercici de la medicina. Tant és així que Abraham des Castlar, originari de Besalú, va ser el metge de Pere III el Cerimoniós. Hi ha referències que indiquen que en determinats moments del segle XIII els jueus de Besalú eren un total de 131, i que en alguns moments del segle XIV van arribar a ser 220. Això suposa aproximadament un quart de la població total de Besalú, mentre que a la resta del principat de Catalunya representaven tan sols entre un 4 i un 7% del total de la població.
