Menu
Menu
En aquesta ruta passejarem per diversos indrets de la Garrotxa, on fa milers d’anys s’hi produïa una activitat volcànica rica i variada. Algunes erupcions van expulsar una gran quantitat de lava que es va estendre per les valls i finalment es refredà en forma de basalt, formant el que avui anomenem “Colades de lava”. Veurem les diferents colades de lava i les conseqüències de l’erosió dels rius que constantment, any rere any, busquen el seu curs original i va retallant les colades amb l’ajut dels elements. La combinació de roca volcànica, l’aigua que s’hi escola per entre mig, els rius, el fred i la calor, i el pas de milers d’anys, han esculpit unes cingleres espectaculars i uns enclavaments geològics singulars.
Començarem la ruta a Castellfollit de la Roca, al pont sobre el riu Toronell, admirant les restes gòtiques que encara es conserven a la base de l’actual pont metàl•lic. El pont resistí segles fins que una riuada se l’endugué l’any 1970. Sobre l’altre riu del municipi, el Fluvià, hi trobarem el pont trencat, a pocs metres de l’actual. Aquest pont ens mostra la importància històrica del lloc, ja que ha estat un pas estratègic per connectar l’Empordà i Olot.
Les construccions i destruccions del pont donen fe de les diferents èpoques de la nostra història recent i de les dificultats que comporta. Els dos ponts servien per travessar els rius que es troben sota el poble, a banda i banda, el Toronell i el Fluvià. És precisament en aquests rius on trobarem part de l’explicació a la singularitat geològica de Castellfollit. El poble està situat al capdamunt d’un cingle format per dues colades de lava diferents: una provinent de Batet, de fa 217.000 anys, que arribà seguint la vall del Fluvià, i una segona provinent de Begudà, de fa 192.000 anys, seguint el curs del Toronell.
Amb el pas dels mil•lennis, el trencament dels blocs del cingle (per les filtracions d’aigua) i l’acció erosiva dels rius van anar retallant aquesta lava ja refredada i convertida en basalt fins a deixar l’espadat tal i com el coneixem avui. Des de Castellfollit podem prendre la ruta Castellfollit-Begudà-Sant Joan les Fonts d’Itinerannia, ben senyalitzada i que podem fer en poc més de 4 hores a peu, o bé desplaçar-nos amb vehicle per la carretera que uneix les dues poblacions.
A Sant Joan les Fonts se’ns ofereixen diferents caminades per l’entorn del municipi. Per una banda podrem caminar per la ruta de les Fonts i Verlets, on l’aigua esdevindrà l’element protagonista. És una excursió amb diverses combinacions, amb una part del recorregut accessible, on passarem pel costat de canals, rieres i visitarem fonts com la de Can Xerbanda, la Fontfreda, la de les Mulleres, la Font Bona o la de la Rompuda. Tot això sense comptar que si fem un volt pel poble serà difícil no ensopegar amb altres fonts, com la de cal Rei, o la de can Brunsó, totes elles construïdes com a fonts públiques a principi de segle XX.
En la ruta de Les Tres Colades i del Boscarró el protagonisme tornarà a ser de nou per la geologia i el vulcanisme. La ruta comença al costat de l’església parroquial, pujant les escales que ens queden a la dreta i seguint l’itinerari senyalitzat. Baixarem cap a la riba del Fluvià, davant del Molí Fondo, on coincideixen al mateix indret 3 colades de lava superposades i de períodes diferents. Més amunt, a la zona del Boscarró, hi podrem veure totes les formes que produí la tercera i darrera colada de lava al refredar-se, com prismes o lloses i masses de pedra basàltica. En aquest indret també passarem pel costat d’una antiga pedrera que explotava la pedra volcànica, molt apreciada per les seves característiques en la construcció d’edificis i carrers, ja que és un material dur,amb capacitat aïllant, i de gran resistència.
Deixant el Boscarró enrere, la ruta continua pel costat de la riera de Bianya, fins arribar als cingles de Fontfreda on de nou podrem apreciar les diferents formes geomètriques de la tercera colada de lava. Tot i que la ruta no és de gran dificultat, en aquest tram cal anar ben calçat per evitar relliscades i perquè bona part de la mateixa caminarem sobre pedres basàltiques cantelludes, a través de les quals haurem de travessar la riera un parell de vegades i practicar una mica l’equilibri… En aquesta ruta podrem admirar com, a través dels mil•lennis, s’han anat superposant capes de material provinent de l’interior de la terra. Primer uns volcans i després altres anaven expulsant la lava que descendia cobrint tot el territori per on passava fins que es refredava.
Però de cingleres basàltiques també se’n poden trobar a altres llocs, ja que les colades de lava es van estendre per totes les valls de la regió volcànica d’Olot. Un dels indrets on es poden apreciar amb més claredat és al bell mig de Santa Pau, on l’acció erosiva del riu Ser ha deixat al descobert una cinglera basàltica ben interessant, però també se’n poden trobar a Olot, al costat del riu Fluvià, entre el barri de Les Tries i La Canya.
La posterior erosió de rius i rieres ha deixat el territori tal i com el podem veure avui.
Recomanació: Que provis les diferents combinacions que ens proposa la ruta de les Fonts i Verlets a Sant Joan les Fonts. La ruta té diversos encreuaments que permeten seguir diferents recorreguts, la majoria estan senyalitzats i ens diuen el temps que es triga a caminar des d’un punt a l’altre. També des d’aquesta ruta podrem continuar cap a la de les Tres Colades i el Boscarró.
Geografia: La zona de les colades de lava es troba al centre de la comarca de la Garrotxa, prop d’Olot, a la vall del Ser -que neix a la Serra de Finestres- i del Fluvià, que ve de la plana d’en Bas, travessa la ciutat d’Olot, gira cap a llevant i baixa cap a La Canya, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca. A sota el vèrtex de la cinglera de Castellfollit de la Roca, el riu Toronell es troba amb el Fluvià, que seguirà el seu curs per la plana empordanesa fins a desembocar a Sant Pere Pescador. Aquesta vall ha estat el punt de pas habitual per connectar la Garrotxa amb l’Alt Empordà i el port de Roses. Gran part del territori de la plana d’Olot, com la mateixa ciutat, o les viles de Santa Pau, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca, i les valls que les uneixen, estan situades sobre colades basàltiques.
Les colades de lava: Les colades de lava són el producte d’erupcions volcàniques que expulsen lava molt fluida. Aquest magma pot recórrer grans distàncies tapant tot el que troba al seu pas. Quan es refreda, dóna lloc a diferents construccions geològiques. El refredament és un altre procés que marcarà la geologia de l’element. La columnata basàltica de Castellfollit fou produïda per la superposició de dues colades de lava. La primera, fa 217.000 anys, venia de la zona de Batet, des d’on va baixar per la vall del Fluvià. Fa 192.000 anys va baixar una altra colada, en aquest cas des de l’altre costat, la vall del Toronell, i va cobrir l’anterior. A simple vista podrem veure com la part superior té forma columnar i la part inferior en lloses. Entremig de les dues colades podem veure els sediments que es van dipositar entre les dues, i que durant milers d’anys fou el sòl, i després quedà cobert per la segona colada.
També ho apreciarem a Sant Joan les Fonts, a la zona del Molí Fondo. Les cingleres de Castellfollit de la Roca actualment fa un quilòmetre de llarg i arriba a 50 metres d’alçada en el punt més alt. La cinglera sempre ha patit un retrocés a causa de l’erosió produïda pels dos rius i per el procés de gelivació. Aquest darrer és el que es produeix quan l’aigua de pluja s’escola a través de la roca volcànica. Això per una banda canvia la seva composició química, i per l’altra provoca que amb el fred aquesta aigua guanyi volum i ajudi a fracturar la roca. Per això el retrocés de les cingleres és un fenomen que no s’atura.
A Sant Joan les Fonts no trobarem l’espectacularitat gairebé gegantina de Castellfollit però també hi podem descobrir una riquesa geològica singular. En el cas del Molí Fondo podrem arribar a veure fins a tres colades de lava superposades. La primera, provinent de volcans de Batet, es va dipositar i refredar fa 600.000 anys. A sobre s’hi diposità la segona colada fa 150.000 anys, i al damunt la tercera, fa 120.000 anys, provinent del volcà de la Garrinada. Aquesta última colada, la més recent, és la que podem veure al Boscarró.
Prismes i lloses ens mostren com en el refredament, la lava prenia diverses formes segons com es produïa: si es feia en repòs, podria prendre la forma columnar, mentre que si es feia en moviment de la massa de lava, ho feia en la forma de lloses. Encara hi ha una tercera forma de colada, que és el massiva, en forma de grans blocs de pedra. En aquesta tercera colada de lava hi podrem apreciar les tres formes.
Seguint el camí al costat de la riera de Bianya, arribarem als Cingles de Fontfreda. En tot el recorregut trobarem mostres de com la riera de Bianya i la gelivació han erosionat el terreny durant mil•lennis. Cal destacar que a la zona del Boscarró, sobre la petita esplanada que hi ha al damunt, s’hi ha descobert un poblat ibèric del què segurament encara en queda molt per descobrir…
