Miradors de la Garrotxa

Les característiques orogràfiques de la comarca fan que no siguin pocs els punts que ens obsequien, sovint després d’una bona caminada, amb unes vistes singulars dels principals accidents geogràfics de la Garrotxa i el seu entorn. Des dels seus cims més emblemàtics, fins a les principals valls que la recorren de nord a sud i d’est a oest. Aquesta ruta, doncs, ens portarà a 14 indrets impregnats d’història des d’on podrem contemplar la Garrotxa i el seu entorn des de totes les perspectives.

La comarca de la Garrotxa està situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià, just a les capçaleres de la Muga i les rieres d’Amer i de Llémena. Limita al nord amb el Vallespir; a l’est amb l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i el Gironès; al sud amb la Selva i Osona, i a l’oest amb el Ripollès.

La Garrotxa presenta una singularitat geogràfica única a Catalunya, ja que està clarament dividida en dues zones: la meitat sud i la meitat nord, coneguda com l’Alta Garrotxa.

La meitat sud de la comarca, situada dins de la serralada transversal, presenta una geografia marcada clarament per la presència de 40 cons volcànics i diverses colades de lava, formant un paisatge suau i sense grans desnivells. L’any 1985 aquest espai va ser declarat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La ciutat d’Olot, conjuntament amb Santa Pau, són els municipis que atresoren més formacions volcàniques. Gairebé tots els volcans es troben en aquests dos municipis, si bé les principals colades de lava les podem apreciar a Sant Joan les Fonts o Castellfollit de la Roca. Concretament al municipi de Sant Joan les Fonts podem observar 10 volcans i diverses colades de lava de gran interès geològic. Una de les més importants és el conjunt format pel Molí Fondo i Boscarró, un espai únic a la península on es poden veure tres colades de lava de diferents anys sobreposades en un mateix espai. Això és perquè la lava en el seu dia va fluir per les valls del Fluvià i el Turonell.

La ciutat d’Olot té quatre volcans dins el seu terme. L’últim que va formar-se, el Montsacopa, sobresurt del bell mig de la ciutat. Al costat del seu cràter hi ha la capella de Sant Francesc, des d’on es pot gaudir d’una panoràmica de tota la ciutat, des dels volcans Bisaroques i Montolivet, fins a les serres i valls que envolten la plana d’Olot, així com diversos cims dels Pirineus i el Canigó. Un altre indret des d’on es pot contemplar la plana d’Olot i els diversos volcans que la formen, és el cim del Puig Rodó, al terme municipal de Les Preses, situat a la serra del Corb, a 909 metres sobre el nivell del mar i des d’on també es pot veure la badia de Roses i diversos cims dels Pirineus.

Un clar exponent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és la cinglera basàltica sobre la qual hi ha el poble de Castellfollit de la Roca. Aquesta cinglera és la conseqüència de l’acció erosiva dels rius Fluvià i Turonell sobre les restes volcàniques de fa milers d’anys. La cinglera és per si sola d’una bellesa i singularitat geològica extraordinària, però des del seu extrem, a la plaça Josep Pla, també constitueix un mirador natural des d’on observar les muntanyes de l’Alta Garrotxa i la vall del Fluvià, en el seu camí cap al mar.

El riu Fluvià neix a la serra del Collsacabra, a 920 m d’altitud, i desemboca al mar a través dels Aiguamolls de l’Empordà, prop de Sant Pere Pescador. Recull les aigües de la Serralada Transversal, al sud, i de l’Alta Garrotxa, al nord, i té un recorregut de gairebé 100 quilòmetres. La Vall del Fluvià integra els municipis garrotxins de Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sant Ferriol, Beuda, Maià de Montcal i Besalú, que inclouen diversos miradors de la nostra ruta i des dels quals es pot gaudir de magnífiques panoràmiques de tota la vall del Fluvià i d’altres zones geogràfiques.

Dins del terme municipal d’Argelaguer, hi ha les restes del castell Montpalau i l’ermita de Santa Magdalena, de les quals només en queda una part de la torre de guaita. A Maià de Montcal, dalt d’un petit altiplà, hi ha l’església de Santa Maria de Jonqueres, que curiosament també és coneguda com a Santa Magdalena, des d’on es pot contemplar la plana de l’Empordà, la badia de Roses i una part del cap de Creus. El darrer mirador d’aquest recorregut per la vall del Fluvià, és el santuari de Sant Ferriol, a 366 m d’altitud.

Al sud de la Garrotxa, també hi trobem la vall d’Hostoles i la vall d’en Bas. La primera integra els municipis de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles. La segona dóna nom al municipi on es troba, format de diversos nuclis, i es caracteritza per ser la més extensa i fèrtil de tot Catalunya. Dins del terme municipal de la Vall d’en Bas hi ha la Serra de la Guàrdia – amb el Puigsacalm com a cim més alt amb 1.513 metres – i part del Collsacabra que, conjuntament amb Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i altres municipis d’Osona i La Selva, formen la subcomarca del Cabrerès. És precisament en aquest indret on se situa un dels santuaris més coneguts de la Garrotxa, el santuari de la Font de la Salut, un autèntic balcó amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó i l’Alta Garrotxa.

La vall de Llémena, a cavall de les comarques del Gironès i la Garrotxa, es troba entre les valls del Fluvià i d’Hostoles. És un dels indrets naturals més ben conservats i segueix la conca fluvial de la riera de Llémena. Delimita a l’oest amb la serra de Finestres, límit natural entre el municipi de Sant Aniol de Finestres, situat al sud de la serra, i els municipis de Santa Pau i Mieres, situats al nord i al nord-est. La serra de Finestres s’alça imponent al centre de la comarca i acull un dels miradors de la nostra ruta: el castell de Finestres, a 960 metres d’altitud sobre el nivell del mar i ben a prop de l’ermita de Santa Maria de Finestres. Des del turó del castell s’hi domina el poble de Santa Pau, els Pirineus, la vall de Llémena i la plana de l’Empordà. Si el dia és mínimament clar, també s’albira el golf de Roses i el Mar Mediterrani. Això sí, és un indret poc recomanable pels que tinguin por a les altures, ja que només s’hi arriba a peu per camins força drets.

L’Alta Garrotxa
L’Alta Garrotxa és un Espai d’Interès Natural Protegit. Presenta una geografia contraposada, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. És una zona coberta amb una gran massa forestal, dominada pels alzinars i les rouredes. La xarxa fluvial de l’Alta Garrotxa comprèn la capçalera de la Muga i els afluents del marge esquerre del Fluvià (conques del Llierca i del Borró). La vall del Llierca és la principal via d’entrada a la zona de l’Alta Garrotxa. Aquest riu neix a Sant Pau de Segúries, a la comarca del Ripollès, prop del Capsacosta, i transcorre tota la vall del Bac i, després, la vall d’Oix. El riu Llierca serveix com a límit natural de les poblacions de Tortellà, Montagut i Oix i Sales de Llierca. Montagut i Oix és un dels pobles més extensos de la Garrotxa i el que abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa. Dins del veïnat del Cós, i més concretament a l’església de la Mare de Déu del Cós, hi trobem un magnífic mirador. Des d’allí, al nord es pot observar la vall del riu Llierca; al nord-est, el santuari del Mont; al sud, la vall del riu Fluvià, la serralada del Puigsacalm i el santuari de Cabrera, i al sud-oest, el santuari del Far.

A l’est de la vall del Llierca hi ha el municipi de la Vall de Bianya, que engloba la vall que li dóna el nom i la del Bac. Al sud d’aquest municipi hi trobem la serra de Sant Miquel del Mont, que separa les valls d’Olot i Bianya, i ofereix una àmplia panoràmica de l’Alta Garrotxa i la serralada Transversal, des del Puig de Bassegoda fins al santuari del Mont.

Dins els límits de l’Alta Garrotxa destaca també la serra del Mont, que s’alça entre les conques del Muga, al nord, i el Fluvià, al sud. A la falda d’aquesta serra, formada per un bloc de pedres calcàries, hi ha el municipi de Beuda que acull un altre dels punts de la nostra ruta: L’església de Sant Miquel de Coma-de-roure. Situada en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, domina les vistes del santuari de la Mare de Déu del Mont, la conca del riu Fluvià i les valls d’Olot, el Collsacabra i fins al Pla de l’Estany.

Una part de l’Alta Garrotxa que també està inclosa en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és la compresa dins del municipi de Sant Joan les Fonts, que inclou dos miradors de la nostra ruta. Un d’ells el trobem a la Torre de Canadell, una antiga torre construïda en el context de les guerres carlines. El mirador, orientat al sud, ens permet veure tota la plana de la Garrotxa fins a Besalú, la plana de Begudà, la zona de la vall de Bianya i Castellar de la Muntanya. Igualment permet fer una àmplia panoràmica de les muntanyes de l’entorn: Mare de Déu del Mont, Alta Garrotxa i el Pirineu gironí.

L’altre mirador és al cràter del volcà d’Aiguanegra, un indret privilegiat des d’on s’observa l’Alta Garrotxa i el Canigó, els cims dels Pirineus del Ripollès, la Vall de Bianya i el Puigsacalm.

La singular geografia i geologia de la Garrotxa, amb aquests contrastos de valls planes i fèrtils amb les serres que l’envolten i travessen, fan que des d’una gran quantitat d’indrets diferents puguem observar la magnificència d’aquesta comarca singular i el seu entorn més immediat, des dels Pirineus fins al mar Mediterrani.