Cases de la sagrera

Fins a l'any 1030 la Vall d'Hostoles, on pertany Sant Feliu de Pallerols, estava protegida per tres castells. És entorn d'aquests anys quan l'església encapçalada per l'Abat Oliba crea un tractat anomenat la Pau i Treva de Déu, que protegia les comunitats de pagesos creant una zona sagrada: la sagrera. Entorn de 30 passes de la sagrera, situada a les esglésies parroquials, tothom tenia immunitat i qui no complís amb el tractat seria excomunicat. Es creu que l'església de Sant Feliu era una església preromànica, substituïda al segle XI per una església romànica, de nau única, amb volta de canó i absis orientat a llevant. Ja en el segle XII i XIII l'església es va anar envoltant de masos i petites cases en forma de triangle, on es van establir un màxim de 20 famílies. Era un lloc estratègic, que es va escollir per la riquesa del sòl basàltic, la llunyania del riu per evitar inundacions i la proximitat amb la via principal que unia la Vall amb el Collsacabra. A la zona nord no hi havia cases construïdes fins al segle XIV i, segurament, hi havia un clos amb una tanca seguint la línia de la façana de l'església. El caràcter impune de la Sagrera es va mantenir fins al segle XV, tot i que ja al segle XIII els senyors feudals de les Planes d'Hostoles es van establir en una casa anomenada la Sala o casa forta del Castell d'Hostoles. Mentrestant la sagrera s'anava modificant, com demostra el fet que al segle XIV Guillem Galceran de Cartellà va vendre uns terrenys que pertanyien al Mas Torn, al sector nord oriental del terme.