Conjunt de Puigpardines

Sota un contrafort emboscat d'alzines i roures, la vegetació típica de la zona, hi trobem el Conjunt de Puigpardines, que conformen les restes del castell i l'església de Santa Maria. Aquest castell tenia una planta gairebé quadrada amb costats d'uns 14?m. També hi havia una torre adossada a la façana sud-est, amb una longitud de 6,20?m i una amplada de 5,40?m. D'aquests murs només en queda alguna resta, però la majoria ja no existeixen i tan sols podem endevinar on eren. L'antiga església de Santa Maria de Puigpardines data del segle XII, però ha estat molt modificada amb el pas dels anys. El temple va patir molts desperfectes durant el terratrèmol del segle XV i, possiblement, és quan es va enderrocar l'absis i es va substituir per un cos nou amb un ull de bou. Es conserva el portal primitiu, ara tapiat, que permetia accedir al temple. És un portal d'estructura molt senzilla, cobert per un arc de mig punt, fet amb tretze dovelles ben tallades de mides regulars. L'arc és sostingut per dues columnes amb capitells esculturals amb motius ornamentals. Els capitells, de forma molt regular, estan malmesos i erosionats. A més, en una petita capella lateral es conserva la pica baptismal romànica, que data probablement del segle XII. Està feta amb un bloc de pedra calcària, tot i que actualment està molt malmesa i té diverses esquerdes. Amb l'església també s'ha conservat la rectoria, que actualment és casa de colònies. Per arribar al Conjunt de

Puigpardines cal agafar la carretera C-152 en direcció a Olot, un cop a les Preses, es continua per la carretera GIP-5226 cap al Mallol i, abans d'arribar a aquest nucli, a l'esquerra surt un camí que ens apropa cap al Conjunt de Puigpardines.