Basílica de Sant Esteve d’Olot

Les primeres referències que es tenen de l'existència del temple es troben en un pergamí del bisbe Miró de l'any 977. L'església es va modificar al llarg dels anys i l'original edifici romànic va ser substituït per un de nou el 1116. A més, els terratrèmols del segle XV en van afectar greument l'estructura, que es va haver de reconstruir. Al segle XVIII l'església es va ampliar i pràcticament reconstruir de nou, fins al punt que podem considerar-la com una construcció neoclàssica del 1763, any que fou beneïda la nova església. De la façana principal del 1800, d'empremta barroca, destaca l'espai de les fornícules buides, que hostatjaven les escultures de pedra de sant Esteve, sant Valentí i santa Sabina, trinxades l'estiu del 1936. L'escalinata és del 1897 i les decoracions vegetals i la remodelació dels jardins del 1905.De l'interior mereixen especial atenció algunes peces notables del barroc català del segle XVIII: l'altar major, obra de Joan Carles Panyó; el retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, projectat per Pau Costa, i el grup escultòric de la capella dels Dolors, de Ramon Amadeu. L'escultura d'alabastre de sant Esteve, en canvi, fou elaborada al segle XX per l'escultor noucentista Josep Clarà. A més, la sagristia acull el Museu–Tresor Parroquial, on es guarden diverses taules gòtiques, orfebreria i ornamentació litúrgica, restes escultòriques i el reconegut oli del Greco “Crist abraçat a la Creu”. El mes de novembre de 2024 el papa Francesc li va concedir el títol de basílica menor.

Guia de visita (pdf)