Castellfollit de la Roca va tenir un paper determinant en la tercera guerra carlina (1872-1875). Un dels fets que va marcar l'esdevenir de la guerra va ser la batalla del Toix. Al març del 1874, quan ja es duien dos anys de guerra, els carlins dominaven gairebé tota la Garrotxa excepte la capital, Olot, a la que sotmetien a un setge implacable. Des de Girona, ciutat que estava en mans del govern, va partir una columna a les ordres del general Nouvilas amb la intenció d' alliberar Olot del setge carlí. Els carlins, a les ordres del general Savalls, es van situar a Castellfollit per aturar la columna. El dia 14 al matí, la tropa governamental es va desviar cap a Tortellà i Plansalloses per evitar la defensa carlina a Castellfollit. Diu la llegenda que els carlins es van adonar de la maniobra a través del reflex del sol a les baionetes, i van pujar a la muntanya, que coneixien prou bé, per ocupar ràpidament posicions estratègiques. Quan els governamentals se'n van adonar, ja estaven rodejats. Aquesta batalla es considerada un dels triomfs més importants dels carlins, i va inspirar diversos versos i cançons. Els carlins van aconseguir una gran victòria i un botí important: 150 cavalls, 2.000 fusells i 1.800 presoners. Aquest fet va propiciar la rendició de la ciutat d'Olot just dos dies després, el 16 d'abril. D'aquesta manera, Olot es convertia en la ciutat més important de Catalunya sota domini carlí. Aquesta situació va durar un any, fins que els carlins van fugir davant un exèrcit molt més poderós i van acabar perdent la guerra. Antiga església parroquial situada a la part del davant de la cinglera basàltica. És d'origen romànic, però el terratrèmol del segle XV i les diferents guerres han obligat a reconstruir-la i modificar-la en diverses ocasions Aquesta església està documentada per primera vegada a mitjan del segle XIV, amb les paraules “ecclesia de Castrofollito sufragganea”, això vol dir que no era l'única església de Castellfollit de la Roca, ja que hi havia l'església parroquial i l'església del Castell de Sant Salvador. Aquesta església, la vella, fou bastida el segle XI o principis del segle XII, i es va anar alternant l'advocació a Sant Salvador i a la Trinitat. Durant la guerra del francès aquesta església va ser destruïda per part de les tropes franceses, i el bisbe Miquel Joan de Taberner la va fer reconstruir, però l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil va ser cremada, es va quedar sense sostre i va deixar de ser església parroquial. Després de moltes reformes, actualment és un centre cultural.