Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols

La primera referència de l'existència d'una parròquia a Sant Feliu és de l'any 1039. Segurament es referia a l'església romànica, que en substituïa una altra de preromànica al voltant de la qual s'ubicava el cementiri. Aquesta església romànica estava constituïda per un edifici de nau única, amb volta de canó, amb l'absis orientat a llevant i la porta al sud. Ja als segles XII i XIII l'església es va anar envoltant de masos constituint la sagrera, que ja al segle XIV es va haver d'ampliar. A causa dels terratrèmols del 1427 i 1428, aquesta primera església va quedar greument afectada i, tot i que en un primer moment es va adequar de manera provisional, finalment es va veure clar la necessitat de reconstruir-la de nou. A mitjan segle XVI es va començar la reconstrucció de les capelles del costat est, cosa que va provocar que canviés el sentit longitudinal de la nau, i ja a inicis del segle XVII es va acabar la façana i la resta de capelles. Pel que fa a la nau principal és obra del 1630 i el campanar i la coberta no es van poder inaugurar fins 50 anys després. El resultat fou una església d'una sola nau amb quatre capelles laterals per banda, un presbiteri sobrealçat, dues sagristies i una capella fonda. Fou edificada amb un estil gòtic encara persistent a les zones rurals i bastida amb l'ajuda de picapedrers francesos, que van incorporar un minuciós treball de la pedra a la façana i al campanar. Precisament en una de les pedres hi ha una de les primeres representacions de l'escut municipal, amb les barres i tres estrelles.