L'església parroquial de Santa Maria és un dels tres elements més destacables de la població d'Argelaguer. La primera notícia documental que en tenim data de l'any 1004, moment en què el bisbe de Girona reclama a Bernat Tallaferro la possessió de la parròquia de Santa Maria d'Argelaguer. Durant els segles XII-XIII va ser reconstruïda en estil romànic. Avui encara es conserven elements arquitectònics d'aquesta època, com ara la base de l'absis, un pilar amagat per la sagristia i un pany de paret amb un fris dentat, característic d'aquest estil romànic. La base del campanar també és clarament romànica, però amb carreus més petits i menys treballats, fet que fa pensar que és anterior a la reconstrucció. Aquest edifici primitiu romànic va patir una gran reforma al segle XV. Als anys 1427 i 1428 es van produir dos terribles terratrèmols que van enderrocar pràcticament tota l'església. En aquell moment es va reconstruir l'absis i tot el conjunt de l'edifici sobre la base romànica existent. També es va dotar l'edifici d'una coberta de fusta sostinguda per dos grans arcs gòtics. A mitjan segle XVI, es va tornar a reformar i ampliar tot l'edifici. D'entrada es va substituir la coberta gòtica i es va cobrir la nau amb una volta de canó més alta. També es van construir capelles als murs laterals, i es va refer el campanar, com es demostra en les diverses inscripcions que hi ha en el seu parament. Al segle XVIII el bisbe de Girona va fer emblanquinar l'edifici, va posar un gran ull de bou sobre la porta d'entrada i va arreglar el presbiteri. Segurament va ser durant aquesta època que es va recobrir i decorar la pedra del campanar. La portada de la façana de ponent té l'estructura típica de l'època romànica, però hi ha quatre capitells corintis que la decoren i que pertanyen a l'època del Renaixement, tal com diu la inscripció de la llinda, 1573. Cal esmentar els impactes de bala a la façana sud de l'època de les guerres carlines. L'any 2011 es va fer una restauració del campanar a partir dels motius decoratius del segle XVIII, que encara eren visibles.