Mas la Riba

Hi ha notícia de l'existència d'aquest mas des del segle XIV. Era propietat de la família Riba i al segle XVIII la pubilla de la casa, Magdalena Riba, es va casar amb Joan Burch Sayols. Els seus descendents van continuar vivint a la casa fins al 1961, data en què la finca va ser venuda a una empresa.Abans, però, a finals de segle XIX els propietaris van encarregar un projecte per la reforma i ornamentació de l'edifici, que no va tirar endavant perquè va ser substituït pel de l'arquitecte gironí Rafael Masó Valentí. Aquest nou projecte, que va ser encarregat per Joaquim Burch, és de 1906 i les obres s'acabaren al cap de cinc anys, quan la casa ja havia passat a ser propietat de l'hereu: Josep Burch Sitjar. Masó va fer la reforma a partir d'idees provinents de l'arquitectura domèstica anglesa i centreeuropea, en què es pretén traslladar la idea de la mansió castell nòrdica. El resultat va ser una torre burgesa amb gran jardí d'estil anglès i ornamentació modernista continguda. En aquest sentit, destaca l'abundant ús de la ceràmica i els detalls decoratius en portes i finestres. D'aquesta reforma destaquen unes esplèndides galeries porxades a la façana principal i el rellotge de sol que hi ha a la part superior i que mostra la següent inscripció esgrafiada: “Conto només que-les hores serenes-Llohat sia Ntre. Déu”.El 1961, després de canviar de propietaris, la casa va ser adaptada a les funcions de la indústria. També es va ampliar amb la construcció d'una moderna capella privada, il·luminada per uns vitralls on hi ha representats sants patrons relacionats amb les activitats ramaderes, la farmàcia i la veterinària.