Plaça Major – Firal dels Bous

La plaça porticada i triangular és un dels símbols inequívocs de la vila de Santa Pau. A partir de l'any 1300 s'hi va començar a celebrar el mercat i, a partir del 1364, una fira anual, que li va donar el nom de Firal dels Bous. En un principi aquesta fira es celebrava per Sant Andreu, però més endavant va anar canviant de dates seguint el calendari agrícola. Actualment és l'espai principal de la fira de Sant Antoni, que es va recuperar l'any 1990, i que ha pres importància gràcies a la promoció del producte gastronòmic estrella del municipi: els fesols. Al costat de llevant de la plaça hi trobem l'església parroquial de Santa Maria, que presideix la plaça amb el seu característic campanar. Santa Pau va ser un dels epicentres en el transcurs de la tercera guerra carlina (1872-1875) i tingué un paper molt destacat en la segona carlinada, la guerra dels Matiners (1846-1849). Durant la tercera guerra carlina, la simpatia de la majoria de santpauencs era pels carlins. De fet, molts dels homes joves de Santa Pau se'n van anar a la muntanya amb la partida d'en Xico del Sallent, el “Guardaboscos”, a les ordres de Savalls. La masia de Can Batlle, al Sallent de Santa Pau, era un lloc d'acolliment i suport a partides carlines de trànsit per la comarca. El seu propietari, Vicenç Oliveras, carlí convençut, també hi va acollir a Alfons Carles, germà del pretendent carlí al tron Carles VII, en el seu recorregut des de la frontera fins a l'ermita de Finestres, per trobar-se amb Savalls. És oportú assenyalar un fet que mostra el caràcter ideològic de la guerra civil carlina. Abans de la guerra, l'ajuntament, governat pels liberals, havia plantat un arbre de la llibertat. Quan els carlins van prendre el poble a l'inici de la guerra el van tallar, i amb l'arbre en van fer una creu.