El pont romànic d'Oix permetia als veïns d'Escales, Hortmoier, Monàs, Talaixà, Santa Bàrbara i Oix, creuar la riera quan baixava tant plena que no podien utilitzar-se els guals. Construït amb un gran arc de mig punt, el pont romànic d'Oix es va anar deteriorant al llarg dels segles, fins que al 1991 va ser restaurat pels Amics de l'Alta Garrotxa i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Al costat de l'arc principal s'aixeca un petit arc a la ribera, que permetia agafar el camí, paral·lel a la riera, cap a Pruneres i Castellfollit de la Roca. És probable que el seu nom sigui degut a l'existència d'algun pont anterior en aquest indret, hipòtesi que fins ara no s'ha pogut documentar. De fet una llegenda ens explica que el senyor de la Quera de Talaixà es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres per fer ús del dret a cuixa que tenia sobre les donzelles de la zona. Un fort aiguat li va impedir creuar la riera d'Oix. Per aquest motiu va fer construir el pont, per evitar d'aquesta manera que cap nou aiguat impedís satisfer els seus desitjos.