Menu
Menu
A 1028 m d'altitud, el santuari de la Salut gaudeix d'una balconada esplèndida amb vistes a la vall d'Hostoles, la vall d'en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l'Alta Garrotxa. La primera capella data de l'any 1642 quan Joan Carbonés col·locà una imatge de la Verge Maria dins d'una balma sota la roca del Claperols, al costat mateix d'una font d'aigües curatives. Dos anys després es construïa la primera capella o ermita de la Salut. Més endavant, el 1669, l'escultor Jeroni Mons va construir el retaule major i el 1670 es va constituir l'Obra de la Salut. Ràpidament la devoció va anar augmentant i la capella es va haver d'anar ampliant, de la mateixa manera que la casa de l'ermità, on allotjava els devots de la Verge i els pelegrins que passaven per allí. Per aquesta raó entre el 1731 i el 1750 es va edificar un campanar més gran i el primer hostal, anomenat Casa Vella o Casa de la Capella, que es va anar ampliant fins a finals de segle XVIII. El 1862 començaren les obres de l'actual església neoclàssica, que s'allargaren fins al 1868. L'edifici resultant destaca per una façana principal de pedra amb cantoneres arrodonides i planta rectangular. A més, l'hostatgeria rodeja l'ermita del santuari per tres costats, excepte el de la façana neoclàssica. A finals de segle, el santuari va ser tancat i tapiat amb motiu de la tercera guerra carlina, però mentrestant es va aprofitar per acabar la decoració interior amb el magnífic retaule neoclàssic. Pel que fa a l'antic retaule barroc, va ser trossejat i es va posar al cambril, amb l'antiga imatge. Però en començar la Guerra Civil espanyola, el 1936, el Comitè Antifeixista de Salt va destruir tot l'interior de l'església i Mossèn Bruns només va poder salvar la verge antiga, mentre fugia precipitadament.Acabada la guerra, el 1939 es va haver de començar la reconstrucció i ampliació del santuari, perquè la devoció continuava creixent. Amb tot, el 1975 el santuari va perdre el darrer capellà i es va iniciar un procés de degradació que va portar a què el santuari es tanqués el 1984, per l'estat d'abandonament en què es trobava. No va ser fins al 1993 que van tornar a començar les obres de restauració, que van permetre reobrir el santuari, el 1994. Cinc anys després, es van portar a terme les reformes internes a l'altar i el conjunt de l'església.
