Santuari de Santa Maria dels Arcs

L'església de Santa Maria dels Arcs es construí entre els anys 866 i 877 pels monjos de Sant Julià del Mont i fou la parròquia de Santa Pau des del 1118 fins l'any 1427 - quan degut als forts terratrèmols - el temple s'ensorrà. El bisbe de Girona decidí traslladar la parròquia a la vila, entre d'altres coses perquè l'església es troba bastant allunyada del nucli. Entre els segles XVII i XVIII es construí una hostatgeria annexa a l'església, convertint l'antiga parròquia en un important santuari marià al que hi arribaven pelegrins de diferents procedències. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) es convertí en refugi dels monjos de Sant Esteve de Banyoles. Pocs anys més tard, el 1836, durant les desamortitzacions, es pogué salvar una part del terreny gràcies a l'enginy del rector de Santa Pau, que el va registrar a nom de “Maria Arcs”, provocant que l'estat cregués que era propietat d'una veïna del poble. Durant la Guerra Civil es va cremar l'edifici, i amb l'incendi es van perdre elements d'alt valor patrimonial, com el retaule o la imatge de la Mare de Déu. Anys més tard es va rehabilitar l'església, i l'hostatgeria s'habilità com a casa de colònies. El temple, originalment d'estil romànic, encara conserva les característiques del romànic del segle XI, d'una sola nau i coberta amb volta de canó amb tres arcs torals. La capçalera, a llevant, és d'absis semicircular. La portalada original va ser substituïda per l'actual d'estil barroc. Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya amb doble ull, també molt característic de l'estil romànic.