Torre de defensa de les Bisaroques

El volcà Bisaroques és el més petit dels quatre volcans que conserva Olot. Situat a l'est de la ciutat, molt a prop de les fonts de la Salut i les Tries, es troba a 525 metres d'altitud. Al cim del volcà, ben a prop del cràter, hi ha una torre de defensa de planta rectangular, construïda el 1835 durant la primera guerra carlina. Aquesta torre és també un excel·lent mirador de l'alineació dels volcans Montolivet, Montsacopa i la Garrinada. El volcà Bisaroques va tenir dues fases, la primera, estromboliana, que va donar lloc al con volcànic. En aquesta fase es produeixen petites explosions com a conseqüència de l'aproximació a la superfície d'una o més bombolles de gas, mentre que el magma està en repòs. La segona va ser efusiva, és a dir una fase caracteritzada per l'emissió tranquil·la i continuada de colades de lava que, en aquest cas, van arribar fins al riu Fluvià. Va ser en aquesta fase quan el cràter va prendre la seva característica forma de ferradura.