Església de Sant Martí de Capsec

A partir de la rotonda de la Canya agafem la carretera en direcció Ripoll, un cop a Llocalou girem a la dreta, i després d'aproximadament 1 quilòmetre travessarem la riera de Bianya. Just després hem de girar a l'esquerra, un quilòmetre més endavant tornem a girar a la dreta i seguim el camí que marxa cap al nord, que ens portarà a l'església. Cal dir que la carretera és estreta en molts trams. Situada en una petita vall al vessant meridional de la serra de Malforat, a l'esquerra del torrent del Capsec, afluent de la riera de Bianya, trobem l'església de Sant Martí de Capsec. L'esment més antic a aquesta església és de l'any 1017, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel Papa Benet VIII a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. L'església de Sant Martí de Capsec és un edifici que presenta molts interrogants a nivell arquitectònic, ja que el seu actual estat no ens permet aclarir-los. L'interior està totalment ornamentat, fet que no permet llegir les estructures ni saber quines reformes s'hi van fer. En aparença és una església d'una nau, amb una coberta de volta de canó, avui deformada per l'aplicació d'uns falsos nervis que dibuixen voltes de creueria en cada un dels trams que defineixen els tres arcs torals apuntats que reforcen la volta. Al costat de l'absis semicircular, s'obren dues capelles per banda, entre els arcs torals, tret del tram de ponent de la nau, que no va ser ampliat lateralment, i on s'obre la porta a la façana de migjorn. Aquesta porta està coberta amb una llinda de pedra i timpà llis, lleugerament refosos a l'arc de descàrrega, en una interpretació força primitiva i arcaica del que són els portals garrotxins del segle XII. Sobre la façana de ponent hi trobem el campanar, esvelt, en forma de torre de planta quadrada amb dos pisos de finestres, dues per cada façana. Un dels principals interrogants és la capçalera, que al cantó de tramuntana de l'absis presenta una absidiola que no és accessible des de l'interior, i que segurament en tenia una de simètrica al cantó de migjorn, substituïda per la sagristia actual. En aquesta petita església també es conserva una pica baptismal romànica, de forma ovoide i amb un tall a la part inferior, paral·lel al de la boca que li serveix de base. També hi trobem una pica beneitera de forma semiesfèrica oberta per la part superior, i a la part exterior una decoració esculpida en relleu molt pla.