La colada de lava del volcà del Puig Jordà, de fa uns 17.000 anys, va fluir sobre els prats humits amb presència d’argiles i matèria orgànica de la zona del Bosc de Tosca, fet que va originar uns turonets damunt seu producte de la interacció de l’aigua i la lava, anomenats tossols.
Els tossols es formen quan l’emissió d’una colada de lava flueix per damunt d’una zona de mulladius (vegeu el dibuix 1), formats per sediments xops i aigües poc profundes. Quan la lava queda en repòs, el seu pes provoca que l’aigua dels sediments entri dins la colada i generi vapor d’aigua, que ascendeix a través de les fractures que es produeixen mentre la lava se solidifica (vegeu el dibuix 2). En arribar el gas a l’exterior, provoca una petita erupció de vapor d’aigua i dels fragments de lava que aixeca (vegeu el dibuix 3).
El seu nom científic, rootless volcanic cones, prové de l’anglès i significa ‘cons volcànics desarrelats’, ja que no tenen cap conducte per on ascendeix el magma, sinó que són producte de la interacció de la lava amb els sediments humits.
Aquesta lava també va provocar el barratge de la capçalera del Fluvià, que va originar un llac de resclosa volcànica. L’acumulació de materials al llarg dels anys, que es van anar sedimentant a la vall de forma natural, d’una banda, i per l’acció humana –que omplí i drenà les últimes zones humides per dessecar-les i poder conrear-les–, d’una altra, configuraren l’actual plana d’en Bas.
