Menu
Menu
L’Art Romànic a la Garrotxa: La majoria de les restes arquitectòniques medievals de la Garrotxa daten dels segles XII i XIII, tot i que també hi podem trobar algunes edificacions anteriors al segle XI. De fet, l’arquitectura romànica de la Garrotxa segueix les directrius arquitectòniques del romànic del segle XII. Tot i que en l’actualitat no es conserva cap església garrotxina anterior al segle XI, per la documentació trobada, les nombroses referències indiquen la importància que assoliren aquestes construccions en l’època. Desgraciadament, les restes que han sobreviscut al pas dels segles es limiten a absis i edificis reformats posteriorment. A la Garrotxa hi trobem formes d’art romànic tradicional, com les construccions que es regeixen segons l’estil llombard, però també altres formes d’art romànic més treballades. És habitual trobar estructures d’arcs formers que suporten la volta de la nau de l’església, on les arcuacions cegues llombardes són un element constructiu i tecnològic, més que no pas decoratiu. Les característiques comunes dels edificis romànics són les següents:
Més o menys tothom coneix que a l’interior dels edificis romànics hi havia frescos pintats a les parets, però el que no és tant conegut és que segurament també n’hi havia a l’exterior. Aquestes pintures no s’haurien conservat com a conseqüència de l’exposició als elements i al pas dels segles, i se’n té coneixement per proves científiques que s’han realitzat en algunes ermites de la Vall de Boí. Tant les pintures com les escultures, a més de funcions decoratives, tenien una funció educativa i religiosa. Com que la majoria d’habitants no sabien llegir ni escriure, aquestes imatges eren utilitzades per ensenyar els personatges i temàtiques de la religió cristiana. Per això se sol dir que les esglésies romàniques eren bíblies en imatges.
Moltes d’aquestes esglésies tenen uns panys i forrellats en forma de serp o drac. Hi ha poca documentació d’aquesta època, però els dracs i serps als forrellats representen els guardians del llindar que separa el món real del món sobrenatural. D’aquesta manera, el drac o serp vol allunyar els enemics d’accedir als indrets sagrats. La barra del forrellat s’identifica amb la cua de la bèstia de l’Apocalipsi de Sant Joan, que “arrossegà la tercera part de les estrelles i les precipità sobre la terra”. La protecció de dracs i serps es veu reforçada pel Crismó de Jesucrist, la imatge que l’identifica ( amb l’alfa i l’omega, que vol dir principi i fi, és a dir l’eternitat). Quan hi apareix una clau de ferro ens indica que és la clau de Sant Pere, que té la clau del cel.
Et recomanem que visitis el monestir del Sant Sepulcre de Palera. Va ser construït fa més de 1.000 anys i pertanyia a l’ordre dels cavallers del Sant Sepulcre que van lluitar a les croades de Jerusalem. Per aquest motiu, es van atorgar al monestir les mateixes propietats que la Terra Santa, a milers de quilòmetres d’aquí. És a dir, que si visitem el Sant Sepulcre de Palera, és com si haguéssim estat en contacte amb els murs de Jerusalem.
Geografia: En aquesta ruta resseguirem diverses zones de la Garrotxa: l’Alta Garrotxa, les Preses i el Maià de Montcal.
L’Alta Garrotxa és un dels territoris més importants del Pirineu Oriental. A cavall de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Empordà, l’Alta Garrotxa acull els municipis de Beuda, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Tortellà, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, que més endavant visitarem. També farem parada a Les Preses, un municipi a 4 km de la capital de la Garrotxa, Olot, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Tot i ser un municipi independent, l’ubiquem a la Vall d’en Bas, i el seu paisatge està format per carenes, cingles i serrats.
Història: La Garrotxa és una comarca habitada des de fa milers d’anys, com ens demostren les restes d’assentaments humans des del paleolític, passant per restes romanes i benedictines com a Sant Aniol d’Aguja. A l’edat mitjana es van començar a construir esglésies i ermites molt senzilles, arribant a la comarca el que coneixem com a Art Romànic.
Vocabulari comú de l’arquitectura romànica
