Antic monestir de Sant Pere

El monestir de Sant Pere va ser fundat l'any 977 pel comte Bisbe Miró i consagrat l'any 1003 pel comte Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. Hi habitava una comunitat benedictina formada per dotze monjos. Però amb la mort del comte Tallaferro, el 1020, va començar la decadència del comtat que va culminar el 1111 amb la seva desaparició. A partir de llavors l'abat del monestir esdevingué la primera autoritat de la població, fet que li suposà gaudir d'una gran influència política durant els segles XII i XIII. Aquesta església té la peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de pelegrins en l'època medieval, que tenia l'objectiu de facilitar el trànsit als fidels per l'interior dels temples, sense interrompre les celebracions que s'hi poguessin estar fent simultàniament. En aquesta època, la peregrinació a la vila era molt important, fet pel qual molt a prop del monestir hi ha l'antic hospital de Sant Julià, que precisament era el lloc d'estada dels pelegrins. Sobre les columnes del deambulatori destaquen vuit capitells amb escenes bíbliques.