Aquesta obra la formen parts de tres cadires de diferent època i estil. El treball no està concebut com a peça funcional, ja que el nombre de potes no és usual, la ubicació és elevada i la inclinació no permet asseure'ns-hi. És un reflex del conjunt de l'obra de Kel Domènech, un collage tridimensional amb parts antigues i parts contemporànies que s'ajunten per diluir estils i esdevenir atemporal. Està fosa a la façana i li regalimen gotes de metall polit. Observant-la frontalment, en les seves gotes es pot visionar 360º sense moure's de la posició. S'emmarca dins un projecte personal de l'autor per crear un circuït d'escultures a façanes no monumentals, per construir un discurs a Besalú paral•lel al històric. L'autor busca provocar la reflexió en cadascuna de les seves creacions i es planteja aquesta pregunta:
Què fem els vius a Besalú, per aconseguir que el públic deixi de venir a la Vila només a contemplar l'obra dels morts?
Contestar aquesta pregunta creant, és un repte que s'hauria de plantejar cada nova generació per avançar personal i artísticament.