Castell d’Hostoles

Es creu que el castell d'Hostoles podria tenir el seu origen al segle X, lligat a la guaita i defensa del territori conquerit pels francs als musulmans. El 1057, Enees Miró, senyor d'Hostoles, va concedir el castell als comtes de Barcelona que l'hi van retornar com a feu. Va ser llavors quan es va iniciar el període feudal de la vall que duraria fins a les guerres remences. És precisament al segle XV, durant la primera guerra remença -de 1462 a 1472- que el castell es va convertir en la seu central dels exèrcits remences de la “Muntanya”, amb Francesc de Verntallat al capdavant. Aquest exèrcit va resistir la conquesta dels “barcelonins” -La Diputació del General o Generalitat i del Consell de Cent, que donaven suport als senyors feudals- fins a la sentència de Guadalupe del 21 d'abril de 1486, que va posar fi al conflicte entre senyors feudals i pagesos remences. Malgrat que en la segona guerra remença Francesc de Verntallat i el seu exèrcit es van mantenir al marge del conflicte armat, el fet que continuessin dominant la zona de la Garrotxa i mantenint la possessió dels seus castells va ser determinant per forçar els acords de Guadalupe, que van acabar definitivament amb els Mals usos. Tal i com es pot llegir en una placa en un dels murs del castell, l'historiador Jaume Vicens Vives va qualificar el castell com la més insigne fortalesa de la defensa remença de la muntanya. Vicens Vives, a més de molts altres camps de recerca, va estudiar la importància i el significat de les guerres remences en la història de Catalunya.