Església de Sant Pere de Montagut

Descripció

Per arribar a Montagut de Fluvià des d'Olot, cal agafar l'autovia A-26 en direcció a Banyoles-Girona. Després del túnel hem de prendre la primera sortida de l'autovia i a la rotonda sortir per la segona sortida. Seguint aquesta carretera arribem a Montagut. L'església parroquial de Montagut de Fluvià, vora l'aiguabarreig dels rius Llierca i Fluvià, va ser anomenada per primer cop a l'any 965, quan el comte Sunifred de Besalú i Cerdanya va fer donació de diferents alous al monestir de Sant Pere de Camprodon, entre ells “Sancti Petri de Monte Acuto”. Tot i això, la primera referència directe a l'església de Sant Pere de Montagut es troba en un document de l'any 1019, on apareix com a donació directa al Bisbat de Girona. A l'interior de l'església de Sant Pere de Montagut hi trobem un retaule sobre la vida de Sant Pere i un quadre de la Crucifixió.En l'actualitat, l'edificació presenta modificacions molt importants respecte la construcció romànica del segle XII.La nau central acaba en un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada, i l'absis central està ornamentat amb una cornisa sobre unes mènsules senzilles. Al costat de tramuntana es pot observar un estrenyiment als peus de l'església, cosa que li dóna una distribució asimètrica i podria indicar que les naus laterals van ser construïdes posteriorment, fins i tot després del terratrèmol del segle XV. Al temple s'hi accedeix a través d'una porta a la façana de ponent, més tardana, que encara conserva el pany romànic. Entre la teulada i la porta hi trobem la rosassa i una pedra on hi ha una inscripció “A. 26 AB. 1669”, que correspon a l'ampliació feta aquells anys. El campanar, probablement a la mateixa època, es situa damunt l'angle sud-oest de l'edifici.Després de la Guerra Civil, es van fer diferents modificacions, i actualment és difícil imaginar l'estat original de la construcció. Es creu que l'edifici s'adaptava a un pla basilical, poc freqüent a la Garrotxa, tot i que hi ha alguns exemples, com Sant Joan les Fonts, Sant Feliu de Beuda o Sant Vicenç i Santa Maria de Besalú. L'element més destacat de l'església de Sant Pere de Montagut és la porta principal. Es tracta d'una porta de dos batents, reforçada amb una estructura de ferro forjat, formada per un seguit de bandes horitzontals, disposades una sota l'altra. La part superior de la porta té una sèrie d'espirals subjectes a unes bandes de ferro horitzontal, mentre que a la part inferior trobem altres espirals que no estan subjectats a cap banda horitzontal, sinó disposades de forma alternativa. Aquesta manera de treballar el ferro, llisos sense canaletes, és característica del segle XI, però cal tenir en comte que es tracta d'una església rural, allunyada de les grans corrents estilístiques i formals.. És molt difícil datar aquesta construcció, però si fem cas a les construccions veïnes podem parlar d'una construcció del segle XII, i que la ferramenta de la seva porta també és d'aquest segle.

APARCAMENT: Església de Sant Pere de Montagut

UBICACIÓ: Església de Sant Pere de Montagut