La Font Moixina es troba enmig d'un paisatge d'una singular bellesa. La font fou reconstruïda el 1890, amb pedra volcànica i un estil romàntic i elegant. Tant la de la Moixina com la font de Bufaganyes, al mateix entorn, han estat declarades Béns Culturals d'Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular. De fet, als paratges que l'envolten, el conjunt de l'aigua, els camins i la vegetació ofereixen perspectives de la llum ben diferent en funció de l'època de l'any, però també de l'hora del dia i la situació en què el sol els il·lumina. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX són font d'inspiració de pintors paisatgistes com els de l'Escola d'Olot de Paisatge. Avui dia, però, encara continuen essent paisatges escollits per pintors locals i d'arreu. Aquest paisatge es caracteritza per la singularitat de les rouredes humides, que representen una mostra del que havien estat els boscos de les planes d'Olot. A banda, el clima humit de la zona també permet l'existència al sotabosc d'espècies de flora extremadament rares al sud dels Pirineus. D'entre els elements d'interès que cal destacar dels paratges de la Moixina hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Salut de la Moixina, que va ser cremada l'any 1936 i reconstruïda l'any 1942, precisament gràcies a les aportacions d'artistes olotins. Igualment cal parar especial esment als aiguamolls, amb una rica fauna vegetal i animal. Tot plegat sense oblidar-nos de l'arbreda monumental del Parc Nou, formada per roures pènols, boixos i grèvols.