La història d'aquest pont sobre el riu Fluvià ve donada per les diverses desgràcies que va patir des d'un bon principi. La seva construcció, iniciada el 1902 va estar marcada per vagues dels treballadors, incidències meteorològiques, i diverses esllavissades que obligaren a canviar el projecte original. Per això no es va acabar fins el 1908, però no massa anys després va ser necessari rehabilitar-lo per l'aparició de diverses esquerdes que feien impossible la seva utilització. A les acaballes de la Guerra Civil, durant la retirada de les forces republicanes, va ser destruït per dificultar l'avanç de l'exèrcit franquista. La necessitat d'un pas sobre el riu Fluvià motivà que just acabada la Guerra es tornés a reconstruir, amb tanta mala fortuna que només uns mesos després, l'aiguat del 1940 se li emportà dues arcades. Després d'això es decidí no reconstruir-lo, sinó de fer-ne un de nou - l'actual per on passa la carretera - només uns metres enllà. Des de llavors, les restes d'aquest pont es coneixen com a pont trencat. Un testimoni de com d'abrupte és la naturalesa en aquest indret, i de l'esforç i l'enginy de l'home per subsistir-hi.