Durant el període d'industrialització de la Garrotxa, es va utilitzar la força de l'aigua del riu Fluvià per generar energia a les indústries, raó per la qual aquestes s'anaven instal·lant al voltant del riu. A La Canya, dins del terme municipal de la Vall de Bianya, van ser dues les indústries que s'hi van instal·lar: Can Sabata i Can Porxes. Situades a la riba esquerra del Fluvià, ambdues van permetre generar un important creixement econòmic, demogràfic, social i industrial des de finals del S. XVIII i principis del S. XIX. Can Sabata era un antic molí fariner que, el 1833, es va convertir en filatura sota la raó social de “Hijos de Francisco Aubert y Coromina”. Popularment, però, era coneguda com a Can Sabata per l'antic ofici del seu fundador. En aquell temps la fàbrica feia gènere de punt, però a causa de la crisi del tèxtil la fàbrica s'hagué de readaptar i va passar a fabricar fil per llençols. Els aiguats del 1940 van causar molts estralls a la fàbrica, sobretot per les destruccions que hi va haver al barri de Triana, on estaven situats els habitatges dels treballadors. Finalment, a la dècada de 1970 la fàbrica va tancar la seva producció. Can Porxes, per la seva part, era un molí paperer construït el 1754 per Joaquim Porxes, que es dedicava principalment a la fabricació del paper de barba. El 1935 Torras Juvinyà va comprar el molí, que havia passat per mans de molts propietaris. Molt aviat, durant la Guerra Civil, la indústria és reconvertida en fàbrica d'alfa cel·lulosa, material indispensable per a l'elaboració d'explosius. Acabada la guerra, l'empresa Torras va deixar la fàbrica i la va llogar. Més endavant es va usar per fer-hi nines de cartó i, més tard, s'hi va instal·lar un negoci de triturats de tèxtil. El 1972 posà fi a la seva producció.