L’any 1956 Joan Oliveras feu construir un forn per a la producció de calç a gran escala. Es tractava d’un forn de grans dimensions, amb l’interior revestit amb pedra de les canteres d’Alcañís, a l’Aragó, que podríem qualificar com a industrial.
No era el primer forn que en Joan de la calç, com se’l coneixia, feia construir; a l’esquena duia la construcció de més d’una vintena de forns repartits per Beuda, Sales de Llierca i Sant Ferriol, i coneixia bé la importància de situar-los prop de la matèria primera, que en aquest cas arribava de la pedrera del Castellot de Beuda i de les pedreres de Llers, i de comptar amb un bon equip de calciners, encarregats d’alimentar i controlar el procés de cuita.
I en Joan comptava amb molts bons treballadors, com en Jaume Serra, conegut com en Met Sisrals, veí d’Argelaguer.
El forn es mantingué en funcionament durant deu anys, fins que els canvis industrials del sector el van fer inviable.