Muralles Carlines d’Olot

Durant la tercera guerra carlina (1872-1876) la ciutat d'Olot va ser assetjada en diverses ocasions pels carlins. Després de dos anys de guerra, els carlins dominaven pràcticament tota la comarca, però Olot es mantenia fidel als liberals. No va ser fins al 16 d'abril de 1874 quan Olot es va rendir, just dos dies després de la derrota d'una columna liberal que pujava de Girona per ajudar la ciutat. El domini carlí a Olot es va mantenir gairebé un any. La ciutat va tornar sota control governamental el 18 de març del 1875, quan els carlins, davant un exèrcit molt superior, van fugir i es van tornar a refugiar a la muntanya. El maig d'aquell 1875, sota les ordres del coronel d'enginyeria Félix Recio, es van reconstruir les torres de defensa i la muralla, en previsió d'una nova batalla contra els carlins que mai es va arribar a produir. La muralla baixava del Montsacopa, per l'actual carrer Pintor Domenge, fins al carrer Sant Pere Màrtir i la Plaça Clarà. Però pocs anys després, a partir del 1890, es van començar a enderrocar fragments per permetre el creixement de la ciutat. Actualment només en queden dues restes i la més ben conservada és al carrer Pintor Domenge.