Menu
Menu
La ruta de la Via Romana consta de dues parts ben diferenciades. D´una banda, trobarem algunes restes a Castellfollit de la Roca que podrien tenir un origen romà i de l’altra, l’antiga via romana del Capsacosta, a la Vall de Bianya, de la que sabem amb certesa que fou construïda fa més de 2000 anys. Començarem el recorregut a Castellfollit de la Roca, als horts del Turonell situats entre la riera del mateix nom i la cinglera basàltica. Suposadament la via romana provenia de la banda de Besalú, seguint el Fluvià i s’enfilava cap a dalt de l’espadat, pel camí de la Rossolada, on actualment hi ha el poble de Castellfollit de la Roca. Es creu que aquest camí empedrat ressegueix l’antiga via romana. Un cop a dalt girava a la dreta fins a l’actual plaça Josep Pla, des d’on encara avui es pot tenir una vista panoràmica de la zona. Des de darrere l’església vella, avui reconvertida en sala d’exposicions i amb una vista privilegiada des del campanar, es creu que la via romana continuava cap a l’actual carrer Vell, el carrer del Fortí i el carrer Nou, fins arribar a la plaça de Sant Roc, on hi ha la torre del rellotge, amb una història ben particular. Des d’aquí hauria seguit en direcció a Sant Joan les Fonts. Les restes no permeten afirmar que aquest ramal de la grandiosa Via Augusta passés per aquí abans de continuar cap al collet de Capsacosta, però hem de considerar de sentit comú que realment fos així. Aquest traçat seguiria la vall del Fluvià i convertiria la cinglera de Castellfollit de la Roca en una bona torre de guaita. Se sap que aquest tipus d’indrets o accidents geogràfics eren molt apreciat pels romans. No hi tornen a haver restes romanes fins a la vall de Bianya, on començarà el que anomenem Via Romana. Des de Castellfollit de la Roca hi podem arribar en cotxe o seguint algun dels itineraris a peu senyalitzats. Podem començar la caminada des de Sant Salvador de Bianya o des del pas dels Traginers. Si ho fem des del nucli de Sant Salvador de Bianya, ens endinsarem en un camí enmig de boscos que ens durà fins a Sant Pau de Segúries, pujant el collet de Capsacosta, al llarg de 6,2 quilòmetres i amb 420 metres de desnivell. En els trams amb més pendent se supera el 10%. Això serien pujades de primera en colls ciclistes al Pirineu! En aquesta passejada trobarem trams més ben conservats i d’altres que no tant. És important, però, no anar amb sandàlies romanes sinó ben equipat, perquè trepitjarem molta pedra, en la majoria de casos doblement mil•lenària! Aquest tram, l’únic conservat, formava part d’una ruta que es separava de la gran Via Augusta, que connectava Roma amb Cadis. Aquesta branca permetia endinsar-se enmig dels Pirineus i es creu que els creuava pel Coll d’Ares. Hem de pensar que a més de persones i bestiar hi passaven carros! Com veurem, avui ens semblaria impossible que vehicles amb rodes hi circulessin. Bones mostres de la popularitat de la ruta en diverses èpoques en són les restes d’hostals del s. XVII. Amb el pas del temps i amb la millora de les carreteres entrà en desús i més tard es convertí en un camí ramader. La via romana actualment està ben senyalitzada al llarg del camí. Hi ha molts senyals per indicar-nos el camí principal o variants secundàries. A mesura que ens elevem apareixeran trams cada cop més semblants al que devia ser una carretera important fa 2000 anys. Veurem com hi ha trams molt ben conservats i d’altres on el pas del temps s’hi ha deixat notar. Cal destacar l’extraordinària habilitat per guanyar alçada amb girs molt tancats prop del Capsacosta, les plataformes de gir, els vorals, les clavegueres, i tants i tants detalls que, passejant amb calma, podrem anar descobrint al llarg del camí. En aquest passeig, però, no tot ha de ser mirar cap a terra per gaudir de caminar per on ho han fet altres en el passat, sinó que també podem aixecar la vista. En els trams on la frondositat ho permeti, anirem entenent perquè el municipi s’anomena la Vall de Bianya. Turonets i serres s’aixequen deixant entremig valls frondoses i humides que podrem contemplar des d’un mirador privilegiat, per situació física i per història. També ens podrem fixar en la diferència de vegetació entre un vessant fluvial i l’altre. A la banda del Fluvià hi predomina l’alzina i el roure, i a la banda del Ter, encara més humida i alta, la pastura i el faig.
Sabies que no es sap del cert d’on venia i cap on anava aquesta via romana? Se suposa que era un ramal de la Via Augusta que travessava l’Empordà i passava per Besalú, Castellfollit de la Roca i la plana d’Olot, però no s’han trobat prou restes per a tenir la certesa del seu recorregut. De moment, doncs, només la Vall de Bianya pot dir amb certesa i orgull… AVE CESAR! El recorregut al costat dels horts forma part d’un itinerari pedestre del Parc Natural, que ens permet descobrir, a part de la cinglera, elements d’arqueologia industrial. Es tracta de canals i rescloses que desvien l’aigua a les fàbriques de Can Mulleras i Can Xaudiera (Montagut) per produir energia hidroelèctrica.
Recomanació: Que et fixis en com eren capaços els romans, fa 2000 anys, de superar pendents molt més pronunciades que les que tenen les nostres carreteres. Tot i que hi circulaven vehicles amb rodes, s’atrevien a fer girs de gairebé 180 graus. T’animem a pensar a quina velocitat devien anar els carruatges? Què hi devia passar a les tavernes a peu de camí? Quant bestiar ha travessat aquest coll al llarg de la història?
Geografia: Aquesta via fou, durant segles, l’única connexió entre la plana de la Garrotxa i la Vall de Camprodon. A mesura que es va guanyant alçada es pot gaudir de la vista de les valls amb la plana al fons. La ruta s’enfila des de la Vall de Bianya, enmig de roures i alzines, fins a gairebé 1000 metres al Collet de Capsacosta. Després, es pot baixar per l’altra banda de la via, cap a Sant Pau de Segúries, a la Vall de Camprodon, que ja forma part de la conca del Ter.
Les vies romanes: La via romana del Capsacosta o Via Annia, formava part del mapa de carreteres que els romans van crear en el seu imperi. Era un mapa concebut amb un centre molt clar, la ciutat imperial, Roma. I tenia com a objectius connectar Roma amb tot l’Imperi, i facilitar la mobilitat de les mercaderies i les tropes militars. Malauradament al nostre país es conserven poques restes de vies romanes, i cap tan ben conservada i llarga com la del Capsacosta. No és casualitat que es trobi a l’extrem de la comarca més propera als Pirineus. Segurament el seu relatiu aïllament ha fet que sigui l’única part que es conserva. Els romans eren uns arquitectes excel·lents i al llarg de la via se’n poden trobar mostres en l’empedrat, els girs, els ponts, les clavegueres, les voreres…Tot això els permet construir carreteres amples travessant colls de gairebé 1000 metres. Es va haver d’esperar més de mil anys abans de tornar a tenir la capacitat de construir quelcom semblant!
La romanització: L’imperi Romà fou el més poderós en la seva època, aproximadament fa 2000 anys. Arribava a l’Àsia, al sud d’Europa i gairebé a tot el Mediterrani. Es va anar ampliant territorialment per la força però també pactant amb els pobles que ja habitaven als territoris prèviament. Com tots els imperis va tenir alts i baixos, i hi va haver moments que es va invertir i ampliar la xarxa de carreteres i d’altres que es van deixar més de banda. Devem moltes coses als romans: camins, ciutats, manera de fer les lleis… De fet, la romanització va millorar en molts aspectes la vida quotidiana de la gent de l’època. I cal destacar també la llengua, ja que el català, com el castellà, el francès i tantes altres, provenen del llatí.
